Volem seguir Jesús? Escoltem la paraula de Déu?

Cada diumenge ens reunim els cristians al voltant de l’altar per celebrar la nostra fe. Celebrem l’amor de Déu, que se’ns dona en el pa compartit de l’Eucaristia. Aquest Pa és el Cos de Crist, que se’ns lliura generosament quan combreguem i que ens convida a fer nosaltres el mateix lliurant el que som i el que tenim com va demanar Jesús al jove ric de l’Evangeli d’avui. Però és necessari primer escoltar la paraula de Déu i deixar que aquesta arribi fins al fons de la nostra vida. És la paraula de Déu la que ens canvia, la que ens crida i ens fa capaços de seguir a Jesús.

Quan escoltem la paraula de Déu, no estem escoltant una paraula més, com una espècie d’instrucció afegida. No és tampoc una biografia freda d’un tal Jesús de Natzaret. No és una paraula de tantes que escoltem o llegim que potser ens pot semblar molt interessant, o de la qual podem treure algun ensenyament pràctic i útil per a la nostra vida.

Quan escoltem la paraula de Déu estem escoltant una paraula de Jesús, Déu fet home, que és viva i eficaç, que pot i vol actuar en el fons de la nostra vida i que és capaç de transformar-nos moralment i de canviar el nostre cor, la nostra concepció del món i la nostra conducta.

Avui ens diu l’Evangeli que un home que era ric s’acosta a Jesús. Aquest home, el nom del qual no apareix, pregunta al Mestre què cal fer per posseir la vida eterna. Era molt bona i molt santa la intenció d’aquest home. Jesús comença demanant-li el més elemental que ens demana a tots els cristians, que compleixi els manaments. Aquell home va respondre: “Mestre, tot això ja ho he complert des de jove.” Pot semblar-nos que era un home perfecte. No obstant això, Jesús sempre fa un pas més Sempre ens demana una mica més del que ja donem. Per això tot seguit Jesús es va mirar amb afecte el jove i li digué: “Encara et falta una cosa. Ves, ven tot el que tens, i dona-ho als pobres. Així tindràs un tresor en el cel, i després segueix-me.” Jesús li demana que deixi enrere tot allò que el lliga a la terra i que per tant li impedeix de seguir-lo.

Aquell home no va ser capaç de fer-ho. No era el problema tenir molts béns. El problema era que estava molt lligat als béns materials i no va ser capaç de deixar-ho tot per seguir Jesús. Aquell home s’entristeix, dona mitja volta i s’allunya de Jesús. I és que allunyar-se de Déu dona sempre tristesa. Per això és encoratjador veure que hi ha gent que sí ha estat capaç de deixar-ho tot per Crist i viure del tot lliure, amb felicitat i amb alegria.

Ens costa creure de debò que si ho deixem tot per Déu tindrem més del que donem. Avui Jesús ens ho assegura. Que aquesta paraula entri de debò en la nostra vida i ens transformi, ens desenganxi de tot allò que ens impedeix seguir al Senyor, i ens deixi les mans i el cor lliures per seguir-lo del tot i ser més feliços.

Si volem... podem.