Hola! sereu ben rebuts

“Era foraster i em vau acollir” (Mt 25, 35). Amb aquestes paraules que recull l’evangelista Sant Mateu, Jesús dona raó de la quarta benaurança.

Acollir els forasters sempre havia estat una norma d’hospitalitat per part dels beduïns del desert, per als quals era sagrat donar acolliment a qui s’acostava a la seva tenda.

També havia estat manat en el poble jueu, com ho testimonia aquest text: “Quan un immigrant vingui a instal·lar-se al costat vostre, al vostre país..., considereu-lo com un nadiu, com un de vosaltres. Estima’l com a tu mateix, que també vosaltres vau ser immigrants al país d’Egipte” (Lv 19,33-34). Tradicionalment, Andorra ha estat un país d’acollida. Més encara, molts dels habitants d’Andorra som immigrats o fills d’immigrants. Aquí hi han trobat refugi els qui les circumstàncies socials o polítiques van fer fora de casa seva. Aquí s’han pogut establir els qui cercaven unes millors condicions de vida per a ells i les seves famílies. Aquí han gaudit de la pau social i de la tranquil·litat ciutadana els qui han estat cridats per desenvolupar càrrecs de responsabilitat o treballs qualificats en empreses i institucions. Aquí, sense entrebancs, hem exercit la nostra missió els qui hem estat enviats pels nostres superiors.

De fet, al llarg dels anys, el país s’ha beneficiat del treball, les iniciatives, la creativitat de tot aquest col·lectiu. Perquè en principi, tothom qui treballa i conviu aquí enriqueix la nostra societat.

D’aquí a ben pocs dies, a Andorra acollirem dues famílies refugiades de la guerra de Síria. La seva vinguda és fruit de l’acord entre el nostre govern i la Societat de Sant Egidi que, a través del seu corredor humanitari, ens porten aquestes dues famílies. Arriben, per una part, amb la documentació legalitzada i per altra part, amb la il·lusió i el desig de refer les seves vides que la guerra va assetjar a la seva pàtria.

A nosaltres ens toca acollir-los amb simpatia, ser comprensius davant les naturals limitacions, acompanyar-los especialment els primers dies en una vida social que els resultarà estranya... Ens va fer goig que ens rebessin a nosaltres, ara ens cal rebre els nous que arriben. Això ens ha de facilitar que fomentem la cultura de l’encontre, que valora la dignitat de les persones i referma els vincles que ens uneixen com a membres de la gran família humana. Que a poc a poc es vagin integrant i sentint com si fossin a casa.

D’aquesta manera posarem en pràctica la quarta benaurança mentre recordem les paraules de Jesús: “tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho fèieu”. (Mt 25, 40)