El fill de Timeu, deixeble del Senyor

L’Evangeli d’aquests darrers diumenges ens ha remarcat algunes actituds pròpies del deixeble. I el text d’avui també ens posa una altra situació de seguiment de Jesús, el cas d’un altre deixeble, el cec Bartimeu.

Quins són els trets que podríem subratllar d’aquest deixeble de Jesús? Per respondre aquesta pregunta podem partir de les condicions que descriuen la seva situació perquè ens faran anar més enllà d’unes limitacions físiques: és un home cec, assegut a la vora del camí, demanant caritat.

Molt probablement Bartimeu devia ser un de tants que, fora de la ciutat de Jericó, demanava caritat als grups de pelegrins que es dirigien a Jerusalem per a celebrar la Pasqua. La ceguesa li impedia veure qui passava. Però quan sent a dir que Jesús de Natzaret estava a punt d’arribar ell el crida dues vegades. Però no el crida pel nom de “Jesús de Natzaret” sinó pel qui reconeix qui és Ell, el Fill de David. Aquí ja podem apreciar com ell comença a creure en Jesús com el Messies, el Salvador.

De fet, l’evangelista ens el descriu assegut. Ens l’imaginem amb la capa estesa perquè les persones poguessin tirar-li les monedes que demanava. És la situació que es contraposa a l’acció que realitzarà després de ser guarit per Jesús perquè el seguirà camí enllà. El deixeble és aquell que segueix el seu Salvador.

I el tercer tret que podríem remarcar és l’actitud de demanar caritat, compassió. Això és el que Bartimeu li suplica al Fill de David: “compadiu-vos de mi”. Quan Jesús li pregunta “què vols que et faci” no li demana precisament unes monedes, sinó que hi pugui veure. No s’acontenta amb una solució momentània de la seva situació, sinó que demana al qui reconeix com a Salvador el do de la vista. La seva petició és escoltada per la seva fe, perquè confia que Ell el podrà salvar de la seva ceguesa.

Bartimeu esdevé un gran deixeble del Senyor. I potser, al mateix temps, ens representa també a molts de nosaltres perquè sovint ens sentim identificats amb Bartimeu. No tant per compartir les seves condicions físiques, sinó per reconèixer en nosaltres aquestes situacions que són pròpies de la nostra condició humana. Estem condicionats per les pròpies cegueses, necessitem la llum de la fe perquè ens consta entendre tants aspectes de la nostra vida i del nostre món. També, com Bartimeu, som captaires: demanem atenció, consideració, amor, ajuda, compassió... I des de la nostra fe, també ens adrecem al Senyor que pot renovar la nostra vida, ens allibera de tot allò que ens condiciona negativament.

Per això, no és en va que aquelles paraules que va escoltar Bartimeu abans de ser guarit per Jesús també s’adrecin a nosaltres com a deixebles del Senyor: anima’t i vine, que et crida.