El fons de la qüestió

Les paraules i la conducta de Jesús despertaven l’admiració i el respecte als mestres de la Llei, aquells doctes que estudiaven i explicaven la Llei. Avui, com llavors, a més de la gent senzilla, hi ha molts intel·lectuals que s’inclinen davant la saviesa de Jesucrist i el segueixen com al gran Mestre de tots els temps. En realitat qualsevol que miri i escolti el Senyor, sense prejudicis, amb actitud senzilla, podrà percebre la magnitud excelsa del missatge cristià i la seva significativitat per a l’home d’avui.

Els estudiosos de la Llei es perdien en mil disquisicions i diatribes sobre els manaments, intentant determinar amb exactitud, quants eren en total i quin havia de ser l’ordre dels mateixos, segons una determinada jerarquia de valors. Com sol passar, no hi havia acord entre els estudiosos. Aquells mestres d’Israel, es dividien entre si en tractar aquesta qüestió. Un d’ells, desitjós de saber l’opinió del jove i prestigiós mestre de Natzaret li pregunta sobre quin era el principal manament.

El senyor respon sense vacil·lar: estima el Senyor el teu Déu amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament i amb totes les teves forces. I afegeix que el segon és semblant al primer: Estima els altres com a tu mateix. Major que aquest, no hi ha cap altre manament. La resposta satisfà plenament el lletrat, que elogia obertament Jesús. Estimar Déu i al proïsme, heus aquí el resum i la síntesi de tota la Llei de Déu. En realitat tots els altres manaments són derivacions de l’amor a Déu, inclòs en el segon manament, que Jesús indica en aquest missatge. Qui estima Déu, necessàriament ha d’estimar les criatures que han sortit de les seves mans, i més als homes, que estan cridats a ser els seus fills. D’altra banda el que estima al seu proïsme, mai li ofendrà ni li farà mal. Si l’estima de veritat no s’atrevirà ni a pensar malament d’ell. Més encara, procurarà fer-li tot el bé que estigui al seu abast, sense buscar cap contraprestació, oblidant-se de si mateix i procurant agradar en tot només a Déu, centre suprem del nostre amor.

Això val més que tota la resta, que per molt que ens sembli important, de res val si no hi ha amor. Les majors gestes i les més grans obres, si no es fan per amor a Déu i al proïsme, són insuficients.

Per molt que la cultura actual ho oblidi, en el més profund de l’ésser humà hi ha una necessitat d’estimar, de manera desinteressada i gratuïta. Per això és bo seguir escoltant les paraules que Jesús adreça avui: estima el Senyor, el teu Déu i els altres com a tu mateix.