paraula i vida
No sabem el dia ni l'hora
Un dia, la història apassionant de la humanitat arribarà a la seva plenitud
La previsió de la ciència actual és que el món no és etern. La vida s’acabarà. I aleshores, què en serà dels nostres treballs, esforços i aspiracions? La història apassionant del ser humà sobre la terra té data de caducitat.
L’evangeli ens tramet els ensenyaments de Jesús. No vol alimentar cap curiositat morbosa. No li agrada especular amb dates, temps o moments. “Ningú en sap el dia ni l’hora... solament el Pare del cel”. Sense crear cap mena de psicosi perquè el món està en bones mans. No caminem cap al caos sinó que podem confiar en Déu, el nostre creador i Pare.
El text evangèlic utilitza símbols de la naturalesa, que cal entendre: un dia, diu, el sol que assenyala la successió dels anys, s’apagarà. La lluna que marca el ritme dels mesos, ja no brillarà. No hi haurà dies i nits, no hi haurà temps. Les estrelles cauran del cel, és a dir, la distància entre el cel i la terra s’esborrarà, ja no hi haurà espai. Aquesta vida no és per sempre.
Finirà la història de la humanitat? S’esvairan les nostres esperances? De cap manera, un dia arribarà la Vida definitiva, sense espai ni temps, viurem en el Misteri de Déu. S’obrirà pas una nova creació que tindrà a Crist ressuscitat per centre: “veuran venir el Fill de l’Home, amb gran poder i glòria”. La seva llum salvadora ho il·luminarà tot. Ell serà el centre del món nou, el principi de la humanitat renovada per sempre.
No és fàcil creure o acceptar les paraules de Jesús. Continuem amb els simbolismes de la naturalesa. Posa l’exemple de la figuera. Amb una senzillesa sorprenent invita a viure la vida com una primavera. Tots ho coneixem per experiència: aquella vida, que semblava morta tot l’hivern, comença a despertar: les rames de la figuera treuen noves fulles. L’estiu s’acosta.
Ara vivim com en primavera. No és encara l’hora de collir. Al seu moment els fruits arribaran.
Els nostres esforços per fer un món millor no es perdran. Jesús vindrà i ens revelarà el misteri últim de la realitat que els creients anomenem Déu. La nostra història apassionant arribarà a la seva plenitud.