paraula i vida
Advent: ve el Senyor... Vetllem!
El seu esperit hauria de durar tota la vida de la persona
Vivim esperant que totes les promeses s’acompliran
Avui comença el temps d’Advent. Aquesta paraula, del llatí adventus, significa vinguda, o millor encara, el moment de l’arribada d’algú. L’Església l’ha fet servir, des de sempre, per preparar el Nadal, la vinguda de Jesús.
En l’Advent contemplem tres vingudes del Senyor:
–la històrica a Betlem, fa dos mil anys i ara ho recordem festivament;
–la darrera, al final dels temps, com a coronament de tota la història;
–la vinguda d’avui, la de cada dia, quan descobrim el Senyor que es fa present a la nostra vida cristiana i, sobretot, quan amb la mort ens crida a presentar-nos al Pare.
L’Advent ve a recordar-nos aquestes veritats que la rutina de cada dia pot fer-nos oblidar. Per això, encara que litúrgicament el temps d’Advent el celebrem durant quatre diumenges abans de Nadal, el seu esperit hauria de durar tota la vida de la persona.
Vetllar constitueix una de les actituds del temps d’Advent. El contrari és estar adormits, tancats als valors de l’esperit. Els qui estan adormits, distrets als valors de l’esperit, no esperen cap salvador. I tenen el risc de perdre una nova oportunitat de descobrir la proximitat del Senyor que sempre ve a la nostra vida.
L’Advent vol desvetllar-nos. Sovint vivim prou satisfets pensant que tot és normal, mengem, bevem, ens divertim, ens dediquem als nostres negocis, programem reunions, organitzem festes, decidim on anar de vacances... però estem distrets de l’essencial. Som incapaços d’adonar-nos...
–que sota la crosta superficial de les coses hi ha una altra realitat a descobrir;
–que certes accions tenen un valor d’eternitat;
–que algunes cites poden arribar a ser definitives;
–que la vida es pot viure d’una altra manera;
–que hi pot haver quelcom de preciós, inesperat, sota la capa de l’ordinari i habitual;
–que l’examen més important i decisiu serà el que ens faran al terme de la vida.
El creient sap que el darrer dia no representa una catàstrofe, sinó una promesa, millor dit, l’acompliment de totes les promeses.