paraula i vida
Jesús, convidat a bodes
Si a més de proximitat física hi ha comunió dels esperits, allí hi ha Déu
“Se celebrà un casament a Canà de Galilea...
Veient que s’acabava el vi, la mare li diu: no tenen vi...
Ompliu d’aigua aquestes piques...
Tothom serveix primer els millors vins... tu has guardat fins ara el vi millor.”
El primer signe messiànic que fa Jesús és molt humà: assisteix a unes bodes, amb molts convidats, i hi portà un magnífic i oportú regal: el millor vi.
Jesús, amb la seva presència, vol fer evident que consagra realitats humanes tan importants com l’amor dels esposos, la família, l’alegria, la festa... Al llarg del seu ministeri, Jesús no deixarà de promoure l’amor, l’esperança. Fins i tot compararà el Regne de Déu que està naixent amb un banquet de noces, com ja havien insinuat alguns profetes antics.
Ens complau que Jesús assisteixi a unes bodes per felicitar els nuvis i compartir la seva alegria. I més sabent que en aquella boda hi és convidada també Maria, la seva mare.
En moltes celebracions de noces avui encara llegim aquesta pàgina de l’evangeli. En escoltar-la penses: tant de bo Jesús estigui present en aquest matrimoni segellant i consagrant l’amor dels esposos. I tant de bo hi sigui present també la Verge Maria atenta perquè no hi falti el bon vi de l’amor.
En la nostra societat secularitzada, cada vegada es compta menys amb la presència de Jesús. Els matrimonis queden en un compromís més o menys estable, però no arriben a esdevenir sagrament, signe de l’amor amb què Déu estima els homes.
Cal recordar, però, que on hi ha veritable amor allí hi ha Déu. Si l’amor et fa sortir de tu mateix; si t’acostes a l’altre, no per posseir-lo sinó per gratificar-lo; si en la vostra unió hi ha veritable encontre, no solament dels cossos sinó de les persones; si a més de proximitat física hi ha comunicació i comunió dels esperits, allí hi ha Déu.