Mensajeros de la paz

El missatge que el Senyor vol comunicar, enviant als seus deixebles, és un missatge de pau. Per això la paraula evangeli és bona notícia. Es tracta d’un missatge que s’ha de comunicar, no només amb paraules, sinó amb actituds de vida.

El Senyor dóna unes instruccions bàsiques que han d’acompanyar el missatge. No es tracta de viure-les al peu de la lletra. Simplement, de no actuar contra l’esperit que encerclen.

Diu el relat de l’evangeli de Lluc, que Jesús envia els seus deixebles per les aldees de Galilea com anyells enmig de llops. Qui creu que aquesta ha de ser avui la nostra identitat en una societat travessada per tota mena de conflictes i enfrontaments? I, però, entre nosaltres no necessitem més llops, sinó més anyells. Cada vegada que des de l’Església o el seu entorn s’alimenta l’agressivitat i el ressentiment o es llancen insults i atacs que fan més difícil l’entesa mútua, estem actuant contra l’esperit de Jesús.

El primer que han de comunicar els seus deixebles en entrar en una casa és Pau en aquesta casa. La pau és el primer senyal del regne de Déu. Si l’Església no introdueix pau en la convivència, els cristians estem anul·lant d’arrel la nostra primera missió.

L’altra consigna és més desconcertant: No portareu bossa ni sarró ni sandàlies. Els seguidors de Jesús viuran com els vagabunds que trobin en el camí. No portaran diners ni provisions. Caminaran descalços com tants pobres que no tenen un parell de sandàlies de cuir. No portaran tan sols una alforja com fan certs filòsofs itinerants. Tots podran veure plasmada en la seva manera de vestir la seva passió pels últims, pels més desafavorits. El sorprenent és que Jesús no està pensant en el que han de portar realment, sinó precisament en el contrari: en el que no han de portar; no fos que es distanciïn massa dels més pobres.

Com es pot traduir avui aquest esperit de Jesús en una societat del benestar? No certament recorrent a un vestit que ens identifiqui com a membres d’una associació religiosa o responsables d’un càrrec o tasca en l’Església. Cada un hem de revisar amb humilitat quin nivell de vida, quins comportaments, quina paraula, quina actitud ens identifiquen amb els últims.