Paraula i vida
A ca la Marta i la Maria de Betània
Dues formes diferents però igualment bones i necessàries d’acollir el Mestre
“En aquell temps, Jesús entrà en un poblet i l'acollí una dona que es deia Marta.
Una germana d'ella, que es deia Maria, asseguda als peus de Jesús, escoltava la seva paraula” (Lc. 10,38-39)
L’escena té lloc a Betània, un poblet a prop de Jerusalem, pel camí de Jericó. Marta i Maria representen dues formes diferents d’acollir el Mestre. Dues formes igualment bones i necessàries, tot i que la segona -la de Maria- ens dirà l’evangeli és preferible a la primera.
Marta fa d’amfitriona, acull Jesús i els deixebles. Els demostra apreci i amistat, els reconforta de la calor del desert, els dóna beure i menjar per reparar les forces gastades en el camí.
Maria acull Jesús d’una altra manera: asseguda als seus peus, escolta la seva paraula, com una deixebla entusiasta que no es vol perdre cap paraula del que diu el Mestre.
Marta és el prototipus de persona enfeinada, activa, pràctica i diligent, que sempre té mil coses a fer, que es desviu pels altres, però esclava del seu propi estil de vida.
Maria és l’altra cara: tranquil·la, oberta i cercant novetats per a la seva vida. Per això s’està als peus del Senyor, volent aprendre a veure la vida des d’una altra perspectiva.
Marta, preocupada a parar una bona taula, s'adreça a Jesús amb paraules que mostren familiaritat, confiança. Deuria esperar una resposta afirmativa. Jesús correspon a la familiaritat de Marta però amb una afectuosa esmena: “Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses quan només n’hi ha una de necessària. La part que Maria ha escollit és la millor.”
Jesús valora el servei delicat i generós però adverteix que la preocupació i l’angoixa poden espatllar aquest servei. En canvi, lloarà l’escolta de la Paraula de Déu, l’opció de la seva germana Maria. Un servei que no fa atenció a la Paraula de Déu no té cap garantia de continuïtat efectiva. Per contra, l’escolta de la Paraula de Déu és un bé durador que mai no serà arrabassat al veritable deixeble de Jesús.
El cristianisme sempre ha promogut diferents maneres d’acollir Jesús. I totes poden ser vàlides si, responent a l’evangeli, ens porten a ser veritables deixebles.