Coherència de vida

Un dels valors que es demanen avui a les persones i que no sempre és fàcil de trobar és la coherència. Actuar segons el que penses i creus. Viure de manera conseqüent amb el que penses.

Cada dia t’adones que la nostra societat té molta capacitat d’adaptar-se a les conveniències, com diu Z. Bauman en la seva teoria de la societat líquida: polítics que avui militen en una formació i segons els interessos l’abandonen per passar a una altra. Pensadors que avui defensen unes idees i demà diran el contrari si el convé. O a nivell més de carrer, parelles que avui es mengen a petons i abraçades i passat un temps no gaire llarg, refredat l’enamorament, s’ignoren absolutament. O en l’àmbit religiós, persones que s’han acostat a l’Església per fer la festa d’uns sagraments i després ja no hi tornen més.

Què passa en la nostra societat? Tan fàcilment canviem les nostres conviccions polítiques? No existeixen unes idees objectives sòlides que són defensables avui, demà i d’aquí a deu anys? L’amor veritable no va més enllà d’un simple enamorament i uneix els cors de dues persones per sempre? La fe és tan superficial que no arriba a la consciència de les persones?

La història ha lloat dones i homes que han sabut ser coherents a la vida. Molts han sofert menyspreu, violència física, persecucions i inclús el martiri. N’hi ha a qualsevol indret del món, de tots els colors i maneres de pensar. Persones de fermes conviccions que no s’han girat segons el vent que bufava. Persones autèntiques que han sabut dir que sí quan és sí i no quan és no.

Ho escric a propòsit de la figura de Jeremies, el profeta, que visqué els anys tristos de la destrucció de Jerusalem. Les autoritats volien fer-lo callar. Però ell, veient la manera de viure i comportar-se dels responsables i dels habitants de Jerusalem, advertia de la destrucció de la ciutat a mans dels babilonis. El van tirar a una cisterna enfangada, perquè deia les veritats.

I Jesús, a l’evangeli, dirà unes paraules sorprenents: “He vingut a calar foc a la terra i com voldria ja veure-la cremar.” Certament que Jesús no és un piròman perquè el foc del qual parla és el de l’Esperit Sant, l’Esperit de la veritat. Jesús no vol que ens acomodem en la hipocresia i la mediocritat. Vol que siguem autèntics, valents i sincers, malgrat que això comporti problemes i dificultats.