Paraula i vida
Que no hi falti ningú!
El pastor fa festa amb els seus companys i amics. Era la seva ovella
Les constitucions dels països democràtics acostumen a ser molt igualitàries, eliminant diferències i discriminacions.
Les persones, en canvi, fàcilment caiem en el vici de fer distincions. I, a vegades inconscientment, ens apropem a unes persones i n’allunyem altres. Tots ho fem, a la nostra manera i en els nostres assumptes.
L’amor veritable no fa distincions i és generós amb tothom. Així ens ho ensenya la persona que és el millor mestre per a nosaltres: Jesús de Natzaret.
Els evangelis –escrits testimonials sobre la vida de Jesús–, ens en parlen abastament. Avui llegim un text en el qual Jesús compartia taula i amistat amb els publicans i pecadors, les persones més rebutjades de la seva societat.
Aquest gest no passà desapercebut per als puritans, els mestre de la Llei, els fariseus. I critiquen l’actitud acollidora de Jesús.
El mestre de Natzaret no els respon amb arguments doctrinals, ni sociològics, ni de convivència fraterna. Posa dues imatges ben entenedores i de la vida de cada dia: el pastor que tenia cent ovelles i en perd una i la mestressa que ha perdut una de les deu monedes que tenia. El pastor acorrala les 99 a la pleta i va cercar la perduda.
He escoltat amb el temps diverses reaccions:
- La del calculador que diu: encara li’n queden noranta-nou...
- La del temorenc: a veure si perdrà les altres que li queden...
- La del desmenjat: ves quin cansament inútil: rondar muntanya amunt, muntanya avall...
- La del pessimista que pensa: no cal que s’hi escarrassi que no la trobarà. Ja se l’ha menjada el llop.
El pastor troba l’ovella, se la posa al coll i torna a casa tot content. Tant, que fa festa amb els seus companys i amics. És que era la seva ovella.
El text evangèlic diu que els puritans de torn no acceptaren l’ensenyament de Jesús. Nosaltres sí que entenem que Déu no discrimina les persones i vol que en el seu Regne no hi falti ningú.