Mirant en positiu

Com n’és de sorprenent el comentari de Jesús envers el mal administrador de la paràbola de Lc 16, 1-9. Acabada la narració d’aquesta situació el Mestre fa una lloança seva. És ben evident que el motiu no és la malversació del patrimoni del seu amo, sinó la seva astúcia. Ell, en saber que ha estat descobert, reacciona obtenint noves “amistats”. Ja sap que ha perdut la confiança del seu amo, que serà acomiadat. Per tant, ha de buscar-se un futur. La seva estratègia comença per anar a cercar els deutors del seu amo. Un li deu cent bidons d’oli i l’altre cent sacs de blat. I acaba fent un tracte de favor envers aquests deutors renunciant a la part de retribució que li correspondria. Per això signen uns rebuts on consta que deuen només cinquanta bidons i vuitanta sacs, respectivament. La part que els perdona és la que ell, com a administrador, s’hauria quedat en benefici propi com era acostumat entre els administradors ja que no eren retribuïts directament.

Jesús lloa l’astúcia d’aquest administrador. Si bé tot l’evangeli d’avui està destinat a la utilització correcta dels diners, també podem subratllar l’actitud de Jesús que aprecia les qualitats d’una persona encara que es posin de manifest els seus defectes i pecats. Jesús no aprova que l’administrador hagi malversat els diners del seu amo però això no l’impedeix de reconèixer i lloar la seva astúcia.

Això em porta a pensar que sovint ens deixem endur pels aspectes negatius que veiem en els altres. Quedem tan condicionats per l’actitud incorrecta d’una persona que ens costa trobar les seves qualitats positives. Això no significa tancar els ulls davant del mal realitzat, ni deixar de veure la situació d’injustícia que s’ha ocasionat i les conseqüències que té tot plegat, però hauríem de trobar sempre els seus aspectes positius. Aquests darrers segurament que han estat eclipsats pel mal causat. Potser per això ens sobta, en un primer moment, aquesta lloança de Jesús d’aquest mal administrador perquè no ens havíem adonat del que és bo en ell.

I ara em pregunto, més enllà de la paràbola, ens deixarem sorprendre positivament?