Paraula i vida
Cal creure en la justícia
Pobres de tots els pobles clamen Déu demanant justícia
D’entrada, apunto que vaig escriure aquesta reflexió abans dels esdeveniments d’aquesta setmana. Ja sé que de la paràbola comentada se’n poden fer altres lectures. Això depèn de cadascú.
La petita paràbola de Sant Lluc diu: “En una població hi vivien un jutge altiu que prescindia de Déu i no tenia cap consideració a les altres persones. En el mateix poble, hi vivia una pobra viuda, atropellada per un desvergonyit, que cada dia anava a trobar el jutge perquè li fes justícia. El jutge, al principi, no se l’escoltava. Però tant va insistir que, a la fi, per treure-se-la de davant, li feu justícia contra el desvergonyit.” (Lluc 18,1-8)
La paràbola està escrita per ensenyar que hem de ser constants en la pregària, sense decaure. Així ho testimonia l’evangelista: “Per ensenyar que hem de pregar sempre, sense perdre mai l’esperança.” Però, si la llegim amb atenció, podem descobrir-hi una exaltació del valor de la justícia. Fins a quatre vegades es repeteix l’expressió “fer justícia”. La viuda de l’evangeli és un admirable exemple de lluita per la justícia en una societat corrupta que abusa dels més dèbils
El primer personatge –el jutge– encarna la corrupció que havien denunciat repetidament els profetes: un sistema social muntat pels poderosos que no respecta la dignitat i els drets dels pobres.
El segon personatge és una viuda indefensa enmig d’una societat injusta: per una part ha d’aguantar els abusos dels impertinents i per l’altra és víctima d’un jutge que no té en consideració les persones i els seus sofriments. És la història de milions de dones de tots els temps en la majoria dels pobles.
En la cloenda de la paràbola, Jesús demana confiança en la justícia divina: “Vosaltres creieu que Déu, ni que esperi pacientment, no farà justícia als seus elegits que li reclamen de nit i de dia?”.
I aquests elegits són els pobres de tots els pobles que clamen Déu demanant justícia. D’ells és el Regne del cel. Aquesta és la constància en la pregària que estimula l’actuació de la viuda, model de resistència activa no violenta i de coratge per a reclamar justícia.