Dues perspectives diferents

Quan els deixebles demanen a Jesús que els ensenyi a pregar, ell els regala la gran pregària del Parenostre (Lc 11, 1-4). Però també sabem que el seu ensenyament sobre la pregària no es limita només a unes paraules concretes. Si recordem les exhortacions de Jesús: “Demaneu i Déu us donarà, cerqueu i trobareu, truqueu i Déu us obrirà” (Lc 11, 9), entenem que el contingut de la pregària no es basa a repetir únicament les seves paraules, sinó que també podem demanar per les necessitats dels altres, per les pròpies, agraint i lloant Déu per tot el que Ell és i realitza a la nostra vida.

L’ensenyament de Jesús s’estén també a les actituds que han d’acompanyar adequadament aquesta pregària. En diversos fragments de l’evangeli observem com el Senyor demana que la pregària es faci des de la confiança, la constància, la insistència, etc. En l’evangeli d’aquest diumenge, amb la paràbola del cobrador d’impostos i el fariseu, Jesús parteix de la humilitat com a actitud essencial en la pregària. És a dir, cal saber situar-se correctament en la nostra relació amb Déu i el proïsme.

Tot analitzant la pregària del fariseu, podríem pensar que veritablement tot el que diu ho ha realitzat, ha estat un bon complidor de la Llei. Però l’actitud des de la qual es posiciona el traeix completament. Ell, per fer veure que encara és més perfecte, es compara amb els altres que acaba jutjant explicitant quins són els seus defectes. I com és la seva relació envers Déu? Doncs veiem que malgrat realitzar una pregària d’acció de gràcies, perquè no és com els altres, aquesta no acaba donant fruit. Ell hauria hagut de reconèixer els seus pecats d’autosuficiència i d’orgull. Però ell no necessitava res de Déu, ni el seu perdó, perquè es creia just. En canvi, la pregària del cobrador d’impostos, que neix d’una actitud humil i penedida, fou escoltada perquè demanava el perdó, ja que en definitiva necessitava Déu.

Des de l’orgull o des de la humilitat tot es veu des d’una perspectiva diferent. I tinguem en compte també que l’actitud des d’on partim condiciona la nostra pregària i la seva eficàcia.