Un perdó guaridor

L’evangeli de Lluc, que hem vingut proclamant els cristians durant aquest any, és considerat com l’evangeli de la de la misericòrdia i del Perdó. Avui amb aquesta escena tan descriptiva de la conversió de Zaqueu, es posa ben en relleu fins on pot guarir el cor de l’home, l’amor, el perdó i la misericòrdia incondicional de Déu.... Zaqueu era un home menyspreat, una persona mal vista, algú que tenia mala fama, sobretot pel seu ofici de recaptador d’impostos i perquè els seus negocis segurament eren bastant dubtosos. Ell mateix ho reconeix, i promet de restituir tot allò que havia desviat a la seva butxaca. Zaqueu compleix molt bé una de les condicions del sagrament del perdó: el propòsit de reparació del mal causat. Redreçar tot allò que s’ha fet mal amb el pecat. Diu, “si d’algú m’he aprofitat, el restituiré quatre vegades més”. Déu n’hi do.... Aquesta és la veritable conversió: refer les coses, redreçar el camí desviat, equivocat. Perquè si alguna cosa pensem de Déu, és que vol la felicitat... Els detalls que exposa Sant Lluc són veritablement significatius. Jesús, amb tota discreció, amb tota delicadesa, amb tot l’afecte es fa invitar a casa de Zaqueu, pren la iniciativa, i aconsegueix el que volia; aconsegueix allò que venia a fer en aquest món: “Cercar i salvar allò que s’havia perdut.” Ens dirà en un altre indret de l’evangeli que són els malalts els que necessiten metge i no els bons... Els fariseus ho tenien molt clar; ells d’entrada excomuniquen Zaqueu, Jesús en canvi va a menjar amb ell i li dona un vot de confiança, creu que encara queda quelcom de bo en el cor de Zaqueu, i li torna la pau, aquella pau que ni els diners, ni els seus guanys abusius, ni ningú no li havia donat fins aleshores... Zaqueu era d’aquelles persones que malgrat tenir diners vivia insatisfet, se sentia buit interiorment. Per això vol veure Jesús, encara que parlin d’ell, encara que faci el ridícul pujant-se a un arbre, s’enfila i aconsegueix veure Jesús. Però és Jesús qui de seguida el mira, i el mira amb discreció, el mira amb afecte, amb una mirada de perdó i de misericòrdia. Jesús no es superficial, va molt més enllà, Jesús mira el seu cor i no li retreu res del que fins aleshores havia fet... Aquesta imatge que veiem en Jesús és molt significativa, aquesta és l’autèntica imatge de Déu que ens presenta l’evangeli de Lluc. Un Déu que es fa proper, que salva, que perdona i estima. quines són les nostres actituds? Són d’amor i de perdó envers les persones?