Resistir amb fermesa i constància

El mes de novembre ens fa adonar cada any de la caducitat tant de les coses materials com de la mateixa vida humana: fa pocs dies celebràvem la festa de Tots Sants i recordàvem el nostres difunts, la natura que ens rodeja comença a encongir-se, cauen les fulles dels arbres, el dia s’escurça...

Hi penso a propòsit de l’evangeli que llegim avui en les celebracions religioses: contemplant les pedres magnífiques i les decoracions del temple de Jerusalem, Jesús fa uns advertiments sobre la seva caducitat i la de les coses d’aquest món (Lc 21,5-19). Tot acabarà. El text em suggereix tres reflexions:

1. No en quedarà pedra sobre pedra. Jesús anuncia la destrucció del temple de Jerusalem i de tota la ciutat. Era una construcció sòlida, rica. Per a molts garantia segura de perennitat. Quaranta anys més tard, l’any 70, les legions romanes ho arrasaren tot. Lliçó esfereïdora: res en aquest món és definitiu. Quants imperis, regnes, règims i governs que semblaven forts han desaparegut... La ruïna de Jerusalem, amb el seu temple, constitueix un signe impressionant del judici de Déu.

2. Que ningú us enganyi. En aquell temps, molts vivien convençuts que la fi del món era una cosa immediata. Abundaven els falsos messies que incitaven a una espera obsessiva de la fi del món. També avui reclamem com a fermes les nostres conviccions. En canvi, quantes ideologies, teories i maneres de pensar que al seu dia semblaven definitives han passat a la història?

3. Sofrint amb constància us guanyareu per sempre la vostra vida. En molts indrets avui, confrontaments ideològics, socials, polítics o religiosos convulsionen la convivència entre els pobles. L’oposició a la fe cristiana es va manifestant ja també als nostres ambients. Jesús havia advertit els seus seguidors que hauran de sofrir persecucions, denúncies, traïcions, odis, presó i mort. Caldrà resistir amb fermesa i constància. La paraula original en grec diu: hypomone, que significa literalment “aguantar ferm una contrarietat”. No cedir a les temptacions de rebaixar la fe (“no baixar el llistó”, diu un company), d’aigualir l’evangeli a canvi d’una aplaudiment fàcil i d’una vida més còmoda. Les autèntiques iniciatives de Déu entre els homes porten el segell d’aquesta perseverança activa i fecunda.