paraula i vida
La llibertat de Maria de Natzaret
El Senyor no fa servir la seva força per dirigir l’home per on Ell vol
No existeix en tot l’Evangeli pàgina més bella que aquesta; en què Sant Lluc narra la trobada entre l’Arcàngel Sant Gabriel i Maria de Natzaret. Apareix en l’Evangeli de Sant Lluc narrat en la missa de la Solemnitat de la Immaculada Concepció. I ens explica, sens dubte, el principi de l’extraordinària aventura de Jesús a la Terra. La Redempció era necessària i necessitava una col·laboració molt especial: la de la Mare de Déu. Déu no desitja limitar la llibertat del gènere humà i, llavors, un àngel del Senyor arriba a Natzaret a sol·licitar la conformitat de la persona triada per iniciar els passos de la Salvació. És en el moment en què Maria "diu que sí" quan comença tot. Ens sembla –després de tants segles de fe cristiana– impensable que l’adolescent de Natzaret hagués dit que no. Però aquesta possibilitat existia, car si no fos així el discurs de Gabriel hauria estat un altre. La primera conseqüència d’això és que la relació entre Déu i l’home és lliure, de llibertat. El Senyor no fa servir la seva força per dirigir l’home per on Ell vol. De fet, a molts de nosaltres no ens importaria que Déu ens dirigís de tal forma que no hi hagués possibilitat de contrariar la seva Voluntat. Amb això tindríem assegurat el nostre fi últim i desitjat. Però aquest "dirigisme" sense opció restaria la nostra llibertat i el "disseny" que Déu va voler per a nosaltres. És aquest un món d’homes i dones lliures, significat tardanament –encara que joiosament– per la Declaració dels Drets Humans i oberta per Déu des del mateix moment de la creació de l’home. Maria va ser lliure per assumir el seu camí i admetre amb alegria la presència en el seu si del Salvador del Món. Des d’aquest moment, la història de Crist està lligada a la jove de Natzaret. D’aquí pot entendre’s amb tota facilitat la importància del culte cristià a la Verge Maria. En Advent estem en situació de vigília esperant la vinguda de Jesús i hem d’encoratjar, amb tota la nostra força, que quan Jesús torni per segona vegada tots els seus seguidors estiguem units en la caritat. I en aquest any 2019, que la festa de la Immaculada Concepció de Maria Verge cau en diumenge, s’ha volgut donar prevalença a la Solemnitat de la Immaculada sobre el formulari corresponent al Segon Diumenge d’Advent. Nosaltres som hereus de l’agermanament que Déu va atorgar al poble d’Israel. Per això l’escena de Betlem, fins i tot en el seu concepte més científic o arqueològic, ens omple de felicitat. I és que les aproximacions històriques a la Palestina de temps de Jesús ens obren encara més l’enteniment per millor esperar el Nen Déu. Veniu, Senyor Jesús!