La Paraula amb Majúscules

En aquest primer diumenge de l’any i segon per Nadal, tornem a proclamar aquesta bella pàgina del pròleg de l’evangeli de Sant Joan. Diu: “La Paraula era vida i la vida era la llum dels homes.” Sant Joan identifica Jesús amb la Paraula feta carn... L’ensenyament de Joan Baptista, l’home enviat per Déu i testimoni de la llum, ens condueix a la trobada amb Jesús, “llum veritable que il·lumina tots els homes”. La Paraula de Déu va recórrer un llarg procés en el seu acostament a la humanitat... L’hem contemplat present en la Creació... En l’etapa final de la història ens ha parlat pel Fill, la llum veritable. Ens ho diu la carta als Hebreus; en el darrers temps ens ha parlat en el Seu Fill. La Paraula de Déu s’ofereix a tots... En aquesta Paraula es troba la pau; pau a la Terra als homes de bona voluntat, diu el cant dels àngels... “Però va venir als seus i els seus no el van rebre, van preferir les tenebres a la llum...” Avui dia segueix venint a nosaltres, aquesta paraula de llum i de vida. El risc, de gran part de la nostra societat, influenciada pel materialisme latent, és que visquem un Nadal superficial; fàcilment ens podem quedar en allò més relatiu i superflu i no descobrim el tresor que amaga el missatge del Nadal... “Als que el van rebre els ha concedit de ser fills/es de Déu, si creuen en el seu nom”. Ell s’acosta als homes, fins al punt de fer-se un d’ells, “fer-se carn”, diu l’evangelista... El misteri de l’Encarnació és el misteri de l’Amor de Déu manifestat als homes. La revelació fonamental de l’evangeli, en el pròleg de sant Joan, és que a tots aquells que el reben “Déu els ha concedit el do de ser fills seus.” A tots aquells que són capaços d’acollir Jesús en el seu cor, Déu els regala la seva gràcia (vida), que es desborda generosament... Déu ha volgut estar dins del món, no fora. La gràfica imatge que l’evangelista utilitza per descriure l’encarnació de Déu en l’home, és la d’“acampar entre nosaltres”. Ell és present en la nostra vida. És absurd dir que Déu habita només en el cel; Ell ha volgut encarnar-se enmig de nosaltres, per ensenyar-nos a estimar. Déu s’humanitza, com diu sant Agustí, per fer-nos a nosaltres divins. El Senyor vol que obrim la porta del nostre cor, perquè el visqui amb nosaltres. Però perquè el visqui hem de corregir l’egoisme, el consumisme, la comoditat, la supèrbia, el fet de tancar-nos en nosaltres mateixos. Hem de fer el propòsit per a aquest nou any de corregir situacions i actituds de tancament; corregir el nostre orgull, la mentida, la indiferència...