L'Avet de Soldeu

L’avet de Soldeu m’ha enamorat des del meu primer dia d’esquí. El desig d’acaronar-lo em treia la por de baixar per la pista negra. Li cantava “étoileeee des neigeeees”. L’avet regala majestuositat a la xarxa de blaves i vermelles que teixeixen el bosc de Soldeu. Coneix tota la història de la neu de Soldeu. No trobareu ningú a la Parròquia de Canillo i al país que en sàpiga tots els secrets, com ell. Els veïns soldencs l’han homenatjat amb la pista campiona: “La pista de l’Avet.” Hivern de 1983. Els Piolets de Soldeu comptaven amb un circuit d’esquí de fons. El Cinto el tenia acuradament marcat. AINA, amb el mestratge del Cinto, del Toni i del Joan, hi organitzà el primer curset d’esquí de fons per a la mainada. En aquells anys, a totes les botigues d’esports trobaves el material necessari, cosa que no succeeix avui. El curset constava de dues classes de pràctiques d’esquí i una de teòrica. L’Avet de Soldeu donà a la vintena de fondistes la seva lliçó. Els confià: Soc molt feliç. Tots els pins em fan sardana. De tant en tant acullo entre les atapeïdes branques la visita d’algun esquirol. Els esquiadors gaudeixen cridant el meu nom: “Baixem per l’Avet!”, “ens trobarem a l’avet.” Tinc només tristesa. No m’agrada que totes les meves fulles siguin punxes i només punxes. Des de les meves arrels profundes exclamo: “Com m’agradaria que les meves fulles fossin d’or!” L’endemà al matí, només llevar-se el sol, aquest s’emmirallà en les fulles d’or de l’avet transfigurant tota la pista. Els pins sentien enveja i amb un mig somriure exclamaren estranyats: “L’Avet s’ha abillat d’or.” Havia corregut tant la veu que l’avet tenia fulles d’or que, aprofitant la fosca de la nit, un lladregot amb un sac molt gran robà totes les fulles. L’endemà al matí l’Avet i les pistes d’esquí eren una vall de llàgrimes. L’Avet, amb la primera claror, apareixia tot nu. Les llàgrimes eren també de penediment per haver pecat de presumpció i de riquesa. La muntanya regala sempre a les persones en dificultats uns moments de serenor i de pau. L’Avet els aprofità per desitjar unes fulles verdes ben maques com tots els meus companys de bosc.Vet aquí, doncs, que l’endemà al matí , quan va despertar-se, ja tenia el que havia desitjat. • Quina alegria! Ara ja puc estar tranquil i no tenir por de res.I tots els seus veïns no feien més que dir: • Mireu l’Avet. I ara! És com nosaltres. Però vet aquí que per allí passava una cabra amb els seus cabridets. En veure aquelles fulles tan maques i mengívoles caigueren en el pecat de la gormanderia fins a deixar novament despullat l’Avet. Arribat el vespre, el pobre Avet, tot despullat i tremolant de fred, va posar-se a plorar com una criatureta. • Se m’han menjat totes les boniques fulles que em feien sentir el més maco del bosc de Soldeu!, anava sanglotant. M’he quedat sense les fulles d’or, sense les fulles verdes... Si almenys pogués tornar a tenir les meves fulles agulles punxegudes...! L’endemà, en despertar-se, l’Avet va quedar ben parat. Tornava a estar vestit d’agulles. Era feliç. S’havia ben guarit del seu orgull. I tots els pins s’alegraven que l’Avet novament fos feliç. L’Avet demanà que l’esquí de fons no fos menystingut, com la ventafocs dels esports de la neu. Cada modalitat té la seva gràcia. A vosaltres, joves fondistes, us toca de saber-la descobrir i gaudir. La pregària de la nit després de la vetllada “fondista” a la dolça Mare de totes, la meva Confident, la Meritxell, sortí del cor de tots: “J’accepte la grande aventure d’être moi” (Simone de Beauvoir) Ave Maria!