La fidelitat és possible, encara?

La fidelitat ve definida com “la qualitat de qui no manca a allò a què s’ha compromès envers algú; de qui és constant en afecció o lleialtat envers aquella persona amb qui hom té un lligam d’amor, de gratitud, d’honor...” No és fàcil avui parlar de fidelitat. Hi ha molta confusió: hem de ser fidels a uns principis, a unes creences religioses o al meu passat quan ja no em convenç? El tema es fa més difícil si parlem de “fidelitat matrimonial”. En la nostra societat moderna apareixen elements distorsionadors envers el valor de la fidelitat: - Canvis profunds i accelerats generen inestabilitat en les persones i por a tot compromís de llarga durada. Les persones, les idees, els sentiments canvien molt al llarg dels anys. - El benestar personal i la satisfacció dels desigs propis van davant de qualsevol compromís. - Què vol dir fidelitat a un amor que ha desaparegut? Moltes parelles fan seva la frase: “Estarem casats mentre les coses vagin bé.” Aquest plantejament faria pensar que la fidelitat avui ja no és un valor en la nostra societat. Però, des del pensament cristià, hi ha més elements a aportar a la reflexió: -A nivell humà, la fidelitat sempre té sentit en relació a una altra persona. No es tracta sols de ser fidel a una institució, sinó principalment a la persona que ara estimo i prometo estimar. A més, la fidelitat a aquesta persona estimada ha de ser sempre “nova i creativa” ja que la parella, efectivament, va canviant amb els anys. Un amor mort o la convivència suportada en l’avorriment no és pròpiament fidelitat. Aquesta es viu cada dia de manera diferent i sempre oberta a situacions noves. En el pla matrimonial, quan llegim que l’home s’unirà a la seva esposa i que “ja no seran dos sinó una sola carn” (Mt 19, 6), Jesús no invita la parella a suportar una institució jurídica o a viure la mentida d’un amor mort, sinó a créixer junts, a descobrir-se sempre de forma nova, a consolidar l’amor amb més realisme i més tendresa. Està convidant a viure les exigències més profundes de l’amor humà. Amb tot, la fidelitat entre les persones serà sempre fràgil i incerta. Déu, que ha creat el cor humà, ho sap; i Déu és sempre gràcia, perdó i principi de vida renovada.