Si sabessis quin és el do de Déu...

La pàgina evangèlica de la conversa de Jesús amb la samaritana pot semblar un simple relat, però entenc que porta un profund missatge, encara avui.

Si ho llegim com a relat, ens fixarem en l’anècdota de Jesús, cansat del viatge, assegut vora el pou de Jacob als afores del poble de Sicar, a Samaria. Arriba, a treure aigua, una dona samaritana. D’un poble menystingut pels jueus. Jesús, lliure de condicionaments humans, comença: “Dona’m aigua.” La dona està sorpresa i li retreu la incomunicació social entre ambdós pobles. El relat continua amb un viu diàleg entre els dos personatges.

Quin missatge hi podem llegir? M’inspiro en unes reflexions de l’amic José Antonio Pagola, sacerdot basc. Són moltes les persones que darrerament s’han allunyat de Déu sense saber massa per què. Déu acaba resultant un ser estrany en la seva vida. Tot el que li fa referència els sembla buit, sense sentit, infantil. Quants pensen que Déu és aquest ésser imaginari en qui les persones antiquades, d’esperit feble, s’obstinen a seguir creient. Però que la humanitat acabarà prescindint d’ell com quelcom superflu i inútil. Aspirem arribar a una humanitat adulta que cerca la seva existència en ella mateixa sense haver de recórrer a Déu.

Ja entenc que per a alguns és engrescador pensar que l’home no depèn de ningú, només ell crea la seva realitat. Però, aquests pensaments i la realitat social que vivim em generen molts interrogants: serem capaços de fer un món més humà? Déu és un obstacle per al creixement de l’home o més aviat és qui pot orientar i impulsar la seva història per fer-la veritablement humana? Els homes -la humanitat- podem bastar-nos a nosaltres mateixos o arribarem a comprendre els límits de la nostra ciència, del nostre poder i de la nostra tècnica? Expulsat Déu, qui ens legitimarà un marc de valors inviolables que garanteixin la dignitat de la persona humana?

Potser encara haurem d’experimentar més desenganys i frustracions en veure que no assolim de nosaltres mateixos allò que solament podem rebre de Déu. Les paraules de Jesús a la samaritana són també per a nosaltres una invitació: Cerquem Déu com a do i com amic.