paraula i vida
Tornà veient-hi
Ens sentim més agermanats en el sofriment i en la lluita
Ens trobem confinats a les nostres cases, en família o sols. Així cal fer-ho. Hem d’actuar amb responsabilitat i solidaritat a la petició constant de les nostres autoritats. Per això, seguint les indicacions del nostre Arquebisbe, tampoc celebrem les misses amb presència de fidels.
Tancats a les nostres llars, evitant tot contacte físic amb les persones amb qui no convivim habitualment. Aquesta és la situació tan inaudita i inimaginable que semblava que no podia arribar a passar mai, ni pensar-hi!
Confinats, aïllats físicament però no incomunicats. Ho experimentem així la majoria de la població. Mitjans de comunicació, xarxes socials, aplicacions de missatgeria, videoconferències, etc. ens permeten estar connectats. Amb trucades telefòniques, missatges, correus... ens anem interessant per la situació anímica, de salut dels altres membres de la família, amics i coneguts que viuen a prop o lluny de nosaltres. Estem molt comunicats, com volent suplir aquella trobada personal que ens era tan normal com necessària.
Aquests dies expressem el nostre agraïment a tot el personal sanitari, de neteja i a tantes persones que amb el seu treball lluiten contra aquesta amenaça, ens fem arribar informacions, compartim imatges, textos, entrevistes, reflexions sobre la situació actual a la que ens ha portat la Covid-19. Algunes d’aquestes ens conviden a la reflexió no tan sols sobre la realitat, amb les dures i complicades conseqüències que tindrà, sinó també sobre la pròpia vida personal i la de tota la humanitat. Estic segur que personalment descobrirem moltes coses sobre nosaltres mateixos, valorarem gestos, trobades, situacions que, en donar-se quotidianament, potser n’havíem mig oblidat la seva riquesa... En un món tan globalitzat ens sentim més agermanats en el sofriment i en la lluita per sortir vencedors d’aquesta situació i, per altre costat, ens ajudarà a replantejar algunes actituds envers els altres i el nostre planeta. Potser sí que obrirem els ulls com el cec de naixement de l’evangeli d’aquest diumenge. El Senyor el guarí de la ceguesa que tenia des del seu naixement. Veié la realitat d’una manera nova però no oblidem que la seva visió no fou únicament física sinó també interior, espiritual, de fe.