Malgrat el virus... ressuscitem

“Enmig de l'aïllament en què sofrim la falta d'afectes i de trobades, i experimentem la mancança de tantes coses, escoltem una vegada més l'anunci que ens salva: “Jesús ha ressuscitat i viu al nostre costat per ajudar-nos a ressuscitar també a nosaltres”.

Aquest missatge que el papa Francesc adreçava a la plaça buida de Sant Pere de Roma el divendres 27 de març i que els fidels escoltàvem des del confinament pel coronavirus és una gran crida a l’esperança en la resurrecció.

No ens podem quedar enrere a l'hora de proposar -no imposar- allò que des de l'Evangeli sabem que seria la gran alegria del món i el gran secret perquè tot el que ens envolta tingués un horitzó ple de llum. Com a cristians no podem perdre l'esperança. En aquests moments, i en molts mitjans de comunicació, escoltem amb to pessimista que el món s'està enfonsant. Que no hi ha solució. Mentida! La Pasqua, el pas del Senyor Ressuscitat, ens ha deixat la força i la tenacitat als qui creiem en ell. Podem decebre el Senyor amb el nostre absentisme? Per què no sembrar, una vegada i una altra, les nostres bones voluntats allà on pensem que tot està acabat? Què és difícil? És que el cansament es fa present en el nostre seguiment de Jesús? Més enllà de la crisi sanitària que vivim, moguts per la fe hem de treure enginy i forces per tirar endavant amb optimisme. Crist ens porta vida, il·lusió i coratge a tots. Aquesta és la Nova Evangelització. No ens pot atabalar el moment de crisi que vivim ni l'absència de fruits. Encara que existeixin raons per al pessimisme, i per a mil i una preocupacions, el Senyor ens suggereix i ens convida a seguir endavant amb força i coratge. Els apòstols, com nosaltres en alguns moments difícils, estaven a punt de renunciar a tot. Se sentien abandonats i desconcertats. Només quan va aparèixer el Senyor el panorama va canviar de color.

Enmig de tants motius que tenim per plorar o per al desànim, la vida ressuscitada de Crist ens porta una nova primavera. El tronc vell del món, al qual nosaltres estem tan apegats, reverdeix ara i floreix amb altres aires: Ha ressuscitat! O és que les estructures del nostre món no necessiten una mica d'alegria i d'il·lusió, de futur i de coratge? El Diumenge de Pasqua ens convida a renéixer amb aquell que ja ha renascut. Ens empeny a viure ja des de la terra cap al cel. La glòria de Jesús, en ressuscitar, serà atreure'ns i portar-nos a la trobada definitiva amb el Pare. Al·leluia, germans, per aquesta gran notícia!

Per això els cristians veiem que no té sentit ni el desànim ni la tristesa davant de la mort i de la Resurrecció. No s'entén ni la por ni l'angoixa. Avui, festa de la Pasqua, quan celebrem la Resurrecció de Jesucrist, el cor ha d'omplir-se'ns d'esperança, d'ànim i de bons desitjos, de ganes de viure. Viure amb aquesta fe és donar contingut i valor a tota la nostra existència, infonent optimisme i esperança permanent i així amb l'ajuda de Jesús poder vèncer totes les dificultats.

Que també nosaltres, lluny d'abandonar el camí de l'esforç quan l'horitzó és negre i fosc, implorem, resem i mirem al cel buscant la mà sempre estesa de Jesús que surt en els moments més amargs de tristesa i de dolor. Ell ha ressuscitat i viu entre nosaltres i ens dona la mà per ajudar-nos a superar les dificultats. Que es noti. Si volem... podem.