Retorn a l'esperança

Dos dels deixebles del Ressuscitat s’encaminen cap a Emmaús. En aquells moments es consideraven més aviat seguidors de Jesús, del Crucificat, més que del Ressuscitat. Havien estat deixebles de Jesús, del Natzarè, que havia predicat i actuat d’una manera nova. Fins i tot se sentien seguidors del Messies, en qui havien posat tota la seva esperança. Però després de la seva mort potser el millor seria no identificar-se gaire com a deixebles seus per tot el que els podria passar en un futur.

Retornaven a Emmaús, el seu poble, amb el cor adolorit i entristit, carregats de dubtes, de temors, de pors, sense gaires esperances. Els seus sentiments eren ben comprensibles. Tan sols mirant al seu voltant semblava com si tot s’hagués paralitzat. I mirant al seu interior potser la seva situació era encara pitjor. Aparentment, en aquella creu el gran projecte del Regne de Déu havia quedat eliminat i, en ella, també ho havien estat les seves il·lusions. Per això es dirigien cap a Emmaús.

Enmig de la situació viscuda per Cleofàs i per l’altre deixeble, el Ressuscitat els surt a l’encontre. I deixa que ells li expliquin com se senten. Potser la frase que descriu millor el seu estat d’ànim és: “Nosaltres esperàvem...” De fet, quan parlem d’esperança partim del present per a situar-nos en un futur millor. Però la seva esperança no tenia futur, només passat.

Va ser aleshores quan el Ressuscitat, explicant el sentit de les Escriptures, va escalfar els seus cors. Un bri de llum començà a entrar en les seves vides. I quan el Ressuscitat partirà novament el pa, el reconeixeran i Ell desapareixerà.

Però hi ha una acció prèvia a aquest gran signe que, per un costat, permet a Jesús realitzar-lo i, per l’altre, concedeix als deixebles la possibilitat de reconèixer-lo. És un gest d’hospitalitat: convidar-lo a casa seva. Deixar de mirar-se a si mateix i passar a preocupar-se d’aquell foraster és el primer pas que els prepara a reconèixer-lo com el Ressuscitat.

I se’n tornaran a Jerusalem potser sense haver abandonat les seves pors, però la joia d’haver fet experiència del Ressuscitat farà que l’esperança triomfi i doni un nou impuls a la seva vida.

Necessitaven refer el camí cap a Jerusalem, el camí de l’esperança, el camí del futur, el camí de la Vida.

També nosaltres, com a deixebles del Ressuscitat, el necessitem refer en aquests moments.