El diumenge del Bon Pastor

Aquest diumenge IV de Pasqua, l’Església celebra dia del Bon Pastor. La imatge bíblica del bon Pastor és una metàfora molt expressiva per descobrir en Jesús un Déu molt proper; un Déu que estima profundament el poble, les persones. Un Déu que guia amb amor la seva Església. Certament, la imatge de Jesús, bon Pastor, del bon Pastor, ha inspirat molts homes i dones al llarg de la història de l’Església a fer el mateix que va fer el Bon Pastor Jesús. Tants testimonis, que a exemple del Pastor, Jesucrist, el Senyor; han dedicat i dediquen tota la seva vida al servei del proïsme, dels més necessitat, dels més febles, dels malalts... Avui podem pensar, agrair i lloar la tasca dels bons pastors d’aquesta epidèmia. Els capellans d’hospital, el personal sanitari. Molts d’ells, han deixat la seva vida atenetn i cuidant; guarint i salvant tantes vides... Són moltes, moltíssimes, les persones que gasten i consumeixen la seva vida treballant pels altres; que d’una manera discreta, anònima, humil, senzilla; però generosa, serveixen i treballen, imitant la virtut del Bon Pastor, de donar la vida pels altres. No ho fan per interessos econòmics, o polítics, o de poder, no; ho fan per amor al proïsme. Tampoc hem de pensar que aquests bons pastors són sempre capellans, frares o monges; hi ha moltíssims seglars laics que dediquen la seva vida a ajudar els altres i ho fan moguts per l’amor a Déu i al proïsme. Tots els cristians hem d’aspirar a ser bons pastors. En aquest diumenge del Bon Pastor tots els cristians ens hem de preguntar si de veritat estem donant la vida pels altres, imitant el nostre únic Pastor... Els cristians, a exemple del bon pastor, sempre hem de tenir un cor universal, on tothom hi cap. El nostre amor i el nostre servei als altres no ha de conèixer barreres, ni fronteres nacionals, ètniques, socials, ni religioses. És natural que, en la pràctica, el nostre amor i el nostre servei vagi dirigit en primer lloc a les persones que viuen al nostre entorn més proper i més immediat, però el nostre amor ha d’anar sempre més enllà del cercle en què ens movem. Són els més febles els que més necessiten la nostra ajuda, i cap a ells han d’anar encaminats els nostres esforços i serveis... Encara que aquestes persones més necessitades siguin immigrants, o no catòlics, o simplement estranys i desconeguts. Déu, Jesús el Bon Pastor, ens estima profundament a tots. Mireu quin amor ens ha donat el Pare, ens ha reconegut com a fills de Déu, i ho som! Aquesta és la raó més profunda i veritable de l’amor de Crist, Bon Pastor: tots som fills de Déu, Déu és pare de tots. I aquesta ha de ser també l’única brúixola que guiï i orienti el nostre amor als altres: tots som germans, perquè tots som fills d’un mateix Pare: Déu.