Estimades monitores i monitors d'AINA

Gràcies per la bona feina feta en la Pasqua Jove amb el doble mèrit que ens dona la incertesa d’un estiu de colònies i de campaments. Ressalto de les vostres reflexions via internet entre els nombrosos valors dels quals parleu: a) la sinceritat. Heu sabut treure tot el que porteu a dins de l’ànima: la vostra joia, les conviccions, les inquietuds, els reptes de caminar des del voluntariat cap a la meta d’un món més just i solidari, llimant les desigualtats, sostenint els infants i adolescents més vulnerables sense oblidar el vostre desenvolupament personal i col·lectiu; b) heu posat al centre de totes i cada una de les activitats l’infant, l’adolescent -aquí la pedagoga Montessori us posaria un 20/20!- Felicitats pel vostre al·leluia: prenem partit per la infància!

Fou en el Nadal Jove quan exposàreu la pluja de fils conductors per a les colònies Estiu 2020. Després de dues votacions, us quedàreu amb PINYA O NO PINYA. En la pregària d’abans de posar-me al llit se m’escapava el somriure per sota el nas i no podia més que fer brollar del meu cor aquestes paraules: “Senyor, estic content del centre d’interès Estiu 2020. Tu insisties un dia sí i l’altre també a la teva Colla: “Sigueu u com el meu Pare i Jo som u”, que és la mateixa cosa que dir: Siguem PINYA.

La PINYA és un conjunt que fa unitat. Em ve a la ment aquella frase del reconegut teòleg Leonardo Boff que ha tingut tanta fortuna: “La Trinitat és la millor comunitat.” Semblantment amb l’equip de monitors i monitores d’AINA que, a mesura que ens deixem seduir per la tasca de Jesús i a través de l’educació en el lleure, formem una comunitat d’amor. Amor en equip. Deu ser per això que el Nen Jesús a la falda de la Moreneta duu una pinya a la mà.

Siguem PINYA. L’arquebisbe Joan Enric glossà dins la catedral urgel·litana, a porta tancada, en la missa de Sant Jordi: “Hem d’estar units com la sarment i el cep per donar fruit, molt de fruit, un fruit que duri per sempre”. El Copríncep Episcopal us venia a dir als joves d’AINA: “SIGUEU PINYA per fruitar tots els anhels que heu exposat durant la Pasqua Jove”:

1. Ajudar els infants i adolescents a aprendre a ser, a fer i a conviure gràcies als castells humans, la gralla, els jocs de coneixença... i fins i tot gràcies a la Bruixa.

2. Ajudar a aprendre el respecte per la natura, gràcies a les excursions: Els Pics de Caina, Font Blanca a Arcalís dels Tamarros que acamparan a Mereig, Cabana Sorda i La Serrera (2.914) que guanyarem tots junts, Casa, Bordes i Tamarros.

3. Ajudar a aprendre el coneixement del país gràcies al camí ral que duu als peus de la Patrona, la Mare de Déu de Meritxell, a la bona gent de Canillo, al romànic de Sant Joan de Caselles i el de Sant Climent de Pal. Tot per estimar més Andorra, si hi cap més amor...

4. Ajudar a aprendre el sentiment de pertinença a un grup gràcies a Caina, a Tamarros, a les Bordes d’AINA

5. A conrear la voluntat de transformar i millorar la nostra societat com ho cantem tantes vegades: “Anem cap a un país millor / tothom que vulgui venir-hi / prengui timbal i cançó.”

El Ministre de Treballs Públics, en Jordi Torres, ara farà dos anys, protegí amb un mur de formigó, encarrilant el Valira d’Orient, la carretera general, el complex d’AINA i el camp de Pellissé. Observava molts dies la feina dels coratjosos obrers que, uns dies desafiaven el fred i altres el cabal del riu, com bastien els murs. El seu material era el formigó i l’acer. Em contava l’encarregat de l’obra: “El formigó sense l’acer, s’esquerda. I els nervis d’acer sense el formigó, tot sol, no poden arribar a assolir les distàncies ni les càrregues del mur. Els dos materials estan obligats a treballar solidàriament per respondre a diferents sol·licitacions de càrregues o de diferents ambients climatològics.”

Jesús, d’aquest fe, en podria fer una paràbola i diria: “Us he cridat amb Mi perquè estiguem junts i construïm un món nou” amb formigó i acer agermanats. És a dir, hem de ser PINYA com els castellers, si volem aixecar un castell d’amics i d’amigues que jugant, cantant, ajudant-se, pregant sembrin l’alegria al nostre món. Sense oblidar que com els castellers ens cal respondre als canvis d’una manera conjunta i , si algú pateix més, caldrà que li fem més costat.

La primera excursió d’un torn de colònies, l’endemà d’arribar a AINA, és la gimcana que ens duu a Meritxell. Els ainistes aprendran l’himne de l’estiu PINYA O NO PINYA, mentre la bruixa gelosa els espiarà des de darrere la gavernera. Tots en sardana i al mig de la rotllana, la dolça Mare de tots i la meva Confident, ens recordarà: “Per Pasqua Granada vaig reunir els apòstols del Cenacle i perquè fèiem PINYA pregant, va baixar l’Esperit Sant”.

Amb la branca de gavernera que li ofrenen els ainistes, prometen: “En acabar el torn serem encara més PINYA.”