Festa de la Pentecosta. Plenitud de la Pasqua

La Festa de la Pasqua aquest any ens ha quedat deslluïda per la pandèmia que ens ha sobrevingut. Érem tots a casa amb les portes tancades per por d’aquest minúscul enemic que s’ha possessionat del nostre planeta com mai ho havia fet ningú. A l’evangeli d’avui hi llegim que els deixebles eren tots a casa també amb les portes tancades per por d’un altre enemic que també els envoltava i amenaçava. Quan vivim una circumstància semblant, el que agraïm és trobar algú que vingui a posar un xic de serenor, de pau, que ens ajudi a processar aquests sentiments d’angoixa que ens provoquen aquests esdeveniments que ens sobrepassen.

Els deixebles reben la visita de Jesús que els diu d’entrada llegint la inquietud en els seus rostres: Pau a vosaltres. Com agrairíem nosaltres també una visita que ens portés aquest mateix missatge: Pau a vosaltres.

¿Qui ens pot donar aquest missatge amb una credencial fidedigna que allunyi realment de nosaltres tot temor i recança? ¿Quina prova dona Jesús per suscitar pau i confiança en aquells pobres deixebles? Cal una veu que parli des de l’experiència viscuda. I a uns fets concrets reclama l’atenció Jesús per tornar la pau a aquells homes esporuguits. Els fa referència a l’experiència que acaba de viure: els mostra les nafres de les seves mans i el seu costat... pensaven que havien aconseguit treure’l del mig i heus ací que està viu i resplendent davant d’ells. I els insisteix, novament, Pau a vosaltres.

Aquells deixebles van viure la primera Pasqua com nosaltres, esporuguits i tancats a casa. I el qui ve a fer-los reaccionar és l’únic que els pot convèncer. El que ha sofert la passió i la mort i ara el veuen vivent i victoriós. La mort ha sigut vençuda. Ha perdut el seu verí. No és l’última paraula. Ell n’és la prova evident. Per tant... no hi ha lloc a la por... Tingueu pau, descans, serenor, confiança.

L’ombra del sofriment i la mort és el que fa virulenta la pandèmia, és el que ens espanta i esporugueix. Jesús ens mostra que ni que t’enxampi l’enemic i acabi amb tu, no aconsegueix esborrar-te. T’ho diu un a qui intentaven liquidar-lo i ara està al teu davant ben viu. Estem destinats a la vida. La mort, tot i que ho sembla, no acaba amb tu. Portem un alè de vida inesborrable. Totes les vicissituds d’aquest món nostre són passatgeres i no els podem donar valor definitiu.

La passió, la mort i la resurrecció de Jesús (la Pasqua) ens salven de la por a la mort. I és la prova fefaent que a Déu li importem, que ens estima amb tendresa i, per tant, també ens perdona i refà incansablement. Aquest és l’anunci pasqual que ens porta la veritable pau.

I a la fi, fa un gest molt expressiu Jesús. Alena damunt d’ells com volent passar-nos, regalar-nos aquesta pau, infondre-la en els nostres cors, omplir-los del seu mateix esperit. I ens convida un cop plens del seu esperit a comunicar-la, a ser creadors d’aquesta pau en els cors dels altres... Només aquell que està en pau, que la té al cor, té el poder de regalar-la als altres amb el perdó sincer i gratuït. I ens empeny a fer-ne experiència.