Corpus Chirsti: solidaritat enmig de les dificultats

En aquest postconfinament, moltes persones segueixen patint dificultats de moltes maneres. No ens hem d’enganyar. No podem mirar cap a un altre costat. En el nostre entorn més o menys proper ens anirem trobant amb famílies obligades a viure de la caritat, persones amenaçades de desnonament, veïns en ERTO o colpejats per la falta de feina, malalts sense saber com resoldre els seus problemes de salut o de medicació.

Ningú sap ben bé com anirà reaccionant la societat. En algunes famílies podrà anar creixent la impotència, la ràbia i la desmoralització. És previsible que augmentin els conflictes. És fàcil que creixi en alguns l’egoisme i l’obsessió per la pròpia seguretat.

Però també és possible que vagi creixent la solidaritat, tal com hem vist durant aquests mesos de confinament. Les dificultats ens poden fer més humans. Ens pot ensenyar a compartir més allò que tenim i no necessitem. Es poden estrènyer els llaços i la mútua ajuda dins de les famílies. Pot créixer la nostra sensibilitat cap als més oblidats.

També les nostres comunitats cristianes poden créixer en amor fratern. És el moment de descobrir que no és possible seguir Jesús i col·laborar en el projecte humanitzador del Pare sense treballar per una societat més justa, més solidària i menys egoista, més responsable i menys frívola i consumista.

És també el moment de recuperar la força humanitzadora que conté l’eucaristia quan és viscuda com una experiència d’amor confessat i compartit. La trobada dels cristians, reunits cada diumenge al voltant de Jesús, ha d’esdevenir un lloc de conscienciació i d’impuls de solidaritat pràctica.

Hem de sacsejar la nostra rutina i mediocritat. No podem combregar amb Crist en la intimitat del nostre cor sense combregar amb els germans i germanes que pateixen. No podem compartir el pa eucarístic ignorant la fam de milions d’éssers humans privats de pa i de justícia. És una burla donar-se la pau els uns als altres —encara que sigui de manera virtual com ara— oblidant els que van quedant exclosos socialment.

La celebració enguany del Corpus Christi ens ha d’ajudar a obrir els ulls per descobrir a qui hem de defensar, donar suport i ajudar en aquests moments. Ens ha de despertar de la “il·lusió d’innocència” que ens permet viure tranquils, per moure’ns i lluitar només quan veiem en perill els nostres interessos. Viscuda cada diumenge amb fe, ens pot fer més humans i millors seguidors de Jesús. Ens pot ajudar a viure amb lucidesa cristiana, sense perdre la dignitat ni l’esperança.