paraula i vida
Exigències
La pandèmia ha generat moltes necessitats però també una onada de respostes
L’evangeli d’avui continua recollint, en continuïtat amb diumenge passat, les instruccions que Jesús dona als seus deixebles a l’hora d’enviar-los a la missió.
Després de llegir-les ens provoquen unes reaccions diferents que, a la vegada, tenen la seva correspondència amb dues seccions ben marcades. En un primer moment hi rellegim aquelles frases de Jesús tan sorprenents: “Qui estima el pare o la mare més que a mi, no és bo per venir amb mi. Qui estima els fills o les filles més que a mi, no és bo per venir amb mi. Qui no pren la seva creu i m’acompanya, no és bo per venir amb mi” (Mt 10, 37-38).
Després tenim unes afirmacions que ens aporten una certa tranquil·litat perquè, des del primer moment, encaixen amb el missatge de Jesús en referir-se a acollir els altres i atendre’ls en les seves necessitats.
Un dels elements que ens ajuden a interpretar bé les paraules de Jesús és tenir en compte la globalitat del seu missatge i això inclou totes les seves paraules i accions. Jesús és coherent amb tot el que diu i amb tot el que fa, per això seria un error interpretar aquestes frases pensant que el Senyor no demana estimar ni els pares, ni els fills, ni la pròpia vida o que només reclama un amor exclusiu per si mateix quan el seu manament és el d’estimar-nos els uns als altres com Ell ens ha estimat. Per tant, Jesús vol que estimem de manera excel·lent els pares, els fills i la pròpia vida.
La manera de viure aquest amor tan exigent, perquè ens demana d’estimar fins i tot els enemics, també ens el demana envers Ell, perquè res ni ningú ens impedeixi de seguir-lo encara que potser hi hagi membres en la pròpia família que no comparteixin la mateixa fe.
En aquesta mateixa dinàmica, si bé la seva crida a seguir-lo comporta un compromís exigent, també podem observar com el seu amor és tan gran que tot allò de bo que fem als altres tindrà la seva recompensa, fins i tot, el gest més petit, expressat en l’evangeli amb l’expressió de “donar un vas d’aigua fresca”. La pandèmia ha generat moltes necessitats però també una onada de respostes. Són tantes les accions i els gestos que s’han dut a terme i d’altres que es continuen realitzant que tots, des dels més públics fins als més discrets, tindran també la seva recompensa.