La saviesa dels humils

El missatge de la bíblia en aquest diumenge és un elogi de la humilitat; el que diu Jesús està en consonància amb el missatge del Sermó de la Muntanya, amb l’esperit de les benaurances, perquè només els humils poden copsar els misteris del regne i la presencia de Déu en la nostra vida. Jesús lloa i dona gràcies a Déu perquè ha revelat la saviesa veritable als humils i senzills de cor. Diu avui en el text de l’evangeli de Mateu: “Us enalteixo Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills tot això que heu amagat als savis i als entesos”. Ara bé, l'acció de gràcies de Jesús no dispensa els cristians de la lectura i l'estudi, de la necessitat de formació intel·lectual per avançar en la vida espiritual, com una dimensió noble i bella de la persona. Sense l’espiritualitat, no es troba un sentit veritable a la vida... Déu es val ordinàriament de l'estudi, de l'observació, de la reflexió, de pregària i del sacrifici personal per revelar els misteris del seu amor.... Jesús s’alegra de la gent senzilla del seu poble, d’aquells que no són autosuficients, dels que no estan plens de sí mateixos. Els qui es creuen savis, molt sovint deixen escapar les coses importants, sobretot perquè pensen que ja ho saben tot… La diferència entre la persona humil, senzilla i el savi i entès, està en el fet que l’humil sap reconèixer que tot el saber és un do de Déu i que encara que sàpiga moltes coses, sempre li queda molt per aprendre; en canvi el savi i entès tal com el descriu Jesús avui, és aquella persona superba que pensa que ja ho sap tot. Aquestes actituds són les que marquen la diferència entre el “savi” i l’humil. Vaig conèixer un home molt erudit i al mateix temps molt humil, que havia dedicat tota la seva vida a l'estudi; sovint deia: «Quant més estudio i llegeixo, més me n'adono del que encara em queda per aprendre». Aquesta és la manera de cercar la veritable saviesa, que ens fa capaços d'acollir l’autèntica saviesa que ve de Déu i d'assaborir-la... En aquest coneixement que ens dona Déu trobarem el repòs que Crist ens promet. Què en són d'adients les paraules de Jesús, que ens conviden al descans, a la pau, a la serenor! Ens fan veure que ens hem de posar a les mans de Déu en tot moment de la nostra vida, perquè Ell és present en totes les circumstàncies i esdeveniments que vivim.... Seguir Jesús, portant el seu jou i la seva càrrega, és també descans, perquè Ell camina al costat nostre i ens il·lumina. I en aquest descans trobarem la pau veritable, la pau tan necessària i esperada a tants llocs del nostre món; la pau del cor quan ens trobem aclaparats per penes, per les desgràcies i els problemes diversos de la vida.