La solidaritat multiplica la bondat

El signe de la multiplicació dels pans i els peixos és una de les manifestacions més significatives i eminents del Regne de Déu que es fa present entre nosaltres, en el nostre món i a partir de les realitats quotidianes en què vivim. Déu fa servir la seva pedagogia a partir de fets materials. En aquest cas, la guarició dels malalts i el fet de compartir l’aliment ens parla de les realitats divines. En un principi, Jesús vol estar sol amb els seus deixebles, la mort de Joan Baptista, el profeta precursor, ha estat un cop molt dur i cal trobar moments aptes per a la reflexió i la pregària; però, molt aviat, el Mestre ha de canviar els seus plans: aquella multitud que el ve a buscar desperta la seva compassió, perquè Jesús estima les persones, no de paraules, simplement, sinó que les ajuda i les atén... És el que fan les Càritas de les nostres parròquies, sempre; no cal dir, en aquests moments de crisi i de pandèmia... Jesús guareix els malalts i després ofereix a tota la gent un àpat a partir del poc aliment que li presenten, tan sols cinc pans i dos peixos; és aquest un àpat que evoca l’Eucaristia i que anticipa el banquet que tots som cridats a compartir en la vida eterna. Els altres evangelistes afegeixen, abans de tot això, que Jesús es va posar a instruir-los llargament.

Veiem en això un model del que ha de ser el procés de la vida cristiana: predicació i escolta de la paraula, conversió, guariment de les malalties, perdó dels pecats, i participació en el goig de la taula del Senyor... Uns anys abans, aquella gran gentada ja va donar la resposta a la pregunta que es feia l’Apòstol Sant Pau per expressar als altres la seva fonda convicció: ¿Qui serà capaç d’allunyar-nos del Crist, que tant ens estima? Certament ningú; per això, totes aquelles persones que no volien estar separades del Crist, el van a buscar; segurament molts ho feien per interessos i les raons que els movien no eren del tot clares; tanmateix, després de tants segles d’anunci i de predicació de l’Evangeli, nosaltres podem treure’n una gran lliçó: hem d’anar darrere del Crist, l’hem de cercar amb tot el cor i, en trobar-lo, ens hi hem de lliurar amb generositat i fermesa... Si som generosos amb Déu, Ell ho serà molt més amb nosaltres, no en tinguem cap dubte. Com més generosos siguem nosaltres en donar, més generós serà Déu en beneir i multiplicar. Jesucrist obra signes i miracles entre nosaltres, però necessita que li aportem la base que faci possibles aquests prodigis de l’amor diví: si ningú no li hagués aportat els pans i els peixos, Ell no hauria multiplicat l’aliment; quan no trobava fe en les persones, Jesús no realitzava cap miracle; en l’Eucaristia, Ell necessita que nosaltres ens reunim en nom seu i que posem el pa i el vi damunt l’altar per a fer-se present.

L’Evangeli d’avui també ens anima a tenir fe i a creure que podem lluitar contra la misèria i la fam del món, si volem.