Preguntar-se per Jesús

Tots, qui més qui menys, tenim un bon nombre de documents que ens acrediten. Amb un document ens identifiquem com a ciutadans d’un país, propietaris d’uns béns, membres d’una institució o associació, etc.

En les relacions personals, amb amics i coneguts, ens donem a conèixer d’una manera més senzilla i espontània. Una situació extravagant seria trobar-nos amb algú que després de ser presentat pels amics ens mostrés el seu document d’identitat. Estaria completament fora de lloc. Els amics són els qui ens ofereixen una breu informació d’aquesta persona que ens serveix per a la nostra relació.

Ni l’època ni el país de Jesús disposaven d’un sistema administratiu com l’actual. La paraula donada era suficientment vàlida. I per als casos que ho requerien, se servien del testimoni d’altres persones per acabar de corroborar tal informació.

La intenció de Jesús en preguntar als seus deixebles: Què diu la gent del Fill de l’home? Qui diuen que és? No és per saber si la gent coneixia les seves dades personals, sinó com el veien, què havien captat d’Ell. Mateu situa aquesta escena en el capítol setze del seu evangeli, després d’haver narrat moltes paraules i accions de Jesús. Per tant, la gent podia haver-se fet una imatge d’Ell. Les respostes de la gent l’identifiquen amb alguns profetes, però en altres moments el veuen com un golut i bevedor, amic de cobradors d’impostos i pecadors (cf. Mt 11,19).

Després d’aquesta resposta, arriba la pregunta decisiva de Jesús: “I vosaltres, qui dieu que soc?” Hauria estat extravagant que Pere hagués respost aportant només dades personals de Jesús com si hagués de complimentar un document administratiu. Era una relació d’amistat, del Mestre envers els deixebles que Ell estimava tant, i hauria estat fora de lloc una resposta així. Pere ja havia entès què li estava demanant: qui era realment Jesús?, què havien descobert en Ell?

Quan Pere respon “Vos sou el Messies, el Fill del Déu viu”, està fent una gran professió de fe i, al mateix temps, ens està presentant qui és realment Jesús. Aquesta és una afirmació que s’uneix a tantes altres que l’evangeli ens fa de la persona de Jesús. Els seus deixebles ens parlen d’Ell, ens donen unes dades que són útils per a relacionar-nos amb Ell perquè, des d’aquesta relació, puguem respondre com Pere a aquesta gran pregunta.