Som-hi, tornem a les celebracions litúrgiques

Estem en temps de recuperació. Així ho hem demanat enguany a la Mare de Déu de Meritxell amb motiu de la seva festa. I cal que ara tots ens hi apliquem. Amb les necessàries precaucions vencem els recels que ens queden. La pandèmia ens ha fet mal, ens ha alterat en la vida personal, familiar, social, laboral i també religiosa. Però no ens podem acovardir i cal treballar per recuperar-nos.

L’home no viu sol. Creixem i vivim acompanyats pels altres que ens ajuden a trobar el nostre lloc en la societat. Els creients, en concret, hem entès que ens cal viure i celebrar-la nostra fe en comunitat. La nostra lluita de cada dia és contra l’egoisme i l’individualisme.

Precisament sobre la celebració comunitària de la fe tracta una carta recent de la Congregació del Culte Diví de la Santa Seu. Em permeto transcriure’n alguns fragments:

“És necessari i urgent tornar a la normalitat de la vida cristiana i a la celebració de la litúrgia, particularment de l’Eucaristia... Tan aviat com sigui possible, cal tornar a assistir-hi amb el creixent desig de trobar-nos amb el Senyor, d’estar amb Ell, de rebre’l en la comunió. Com a testimoni d’una vida plena de fe, d’amor i d’esperança”.

La carta reconeix el gran servei que estan fent els mitjans de comunicació, especialment la televisió, amb la retransmissió de la Santa Missa. Molts fidels hi han pogut seguir les celebracions religioses tot el temps de confinament. Però ens recorda que mai aquestes transmissions són equiparables ni poden substituir la participació personal en el temple, trobar-nos amb la comunitat i, sobretot, rebre el Cos de Crist en la comunió. La comunió espiritual mai no substitueix la comunió real. I continua encara la carta de Roma:

“Un cop adoptades les mesures concretes per reduir el risc de contagi, és necessari que els fidels retornin al seu lloc a l’assemblea dels germans, redescobreixin la insubstituïble bellesa de la celebració i animin amb entusiasme els germans encara temorosos a qui els costa retrobar-se amb la comunitat”.

Així doncs, recuperem la normalitat en la nostra vida cristiana. Confiem-nos a la misericòrdia de Déu i renovem el propòsit de ser testimonis del Ressuscitat i anunciadors d’una esperança certa que transcendeix els límits d’aquest món.