Com Jesucrist, obligats a fugir

Enguany, aquesta Jornada tindria el risc de passar desapercebuda ja que l’atenció principal, en el nostre planeta, es focalitza en la pandèmia que ens està afectant profundament.

Que la Jornada passés inadvertida no seria un drama. Hauríem perdut una bona oportunitat. Però sí que ho seria no tenir present i no actuar per a millorar la situació de tantes persones migrades i refugiades arreu del món.

Ja ens ho adverteix el Papa Francesc, en el seu missatge per a aquesta Jornada, quan ens diu: “Que la crisi que estem afrontant no ens faci deixar de costat altres situacions d’emergència que comporten el sofriment de moltes persones”.

La situació de les persones que han hagut de fugir del seu país ja és prou dramàtica. Imaginem-nos ara el sofriment que la crisi sanitària hi afegeix perquè la por, la inseguretat, la incertesa i tot el que estem experimentant nosaltres, en ells s’eleva exponencialment.

Tan sols cal pensar en molts refugiats que no tenen una llar on poder-se confinar, en els camps de refugiats, en les insuficients o inexistents mesures de protecció sanitàries...

Tornant al missatge de la Jornada, el Papa remarca que el Senyor està present en cada persona i en ells hem de reconèixer el rostre de Jesús.

Per això (tot recordant-nos que fa un parell d’anys va assenyalar que calia acollir, protegir, promoure i integrar aquestes persones) proposa unes accions molt concretes expressades en sis parelles de verbs:

1. És necessari conèixer la seva vida, la seva història, per comprendre la seva situació.

2. Cal fer-se proïsme, cal apropar-se a l’altre, per poder-los servir.

3. Per a reconciliar-se cal primer escoltar de manera humil i atenta.

4. Hem d’aprendre a compartir el que tenim per créixer junts.

5. Per a promoure les altres persones les hem d’involucrar perquè esdevinguin protagonistes del seu propi futur.

6. Tothom ha de col·laborar (cooperació internacional, solidaritat global i compromís local) per construir el Regne de Déu, sense que ningú en quedi exclòs.