Som la vinya que Déu estima

Seria inacabable comptar tota la riquesa de paràboles que hi ha a la Bíblia para expressar el missatge de Déu a la humanitat. Déu sempre s’ha manifestat com un gran mestre que vol acomodar-se a la mentalitat dels homes i dones dels diversos temps, llocs i cultures. I Jesús, el gran mestre, enviat pel Pare als homes i dones, no podia ser d’una altra manera. I la paràbola era un dels seus recursos predilectes. I avui n’hem sentida una que utilitza elements de tota la tradició jueva, d’un poble eminentment agrícola.... I les grans paràboles sovint permeten diversos nivells d’aplicació. I avui ens trobem amb una d’elles que ja Isaïes va emprar a l’Antic Testament. I Jesús la reprèn per aplicar-la, d’una manera especial al seu moment, però, evidentment amb projecció cap al futur, amb aplicació per sempre... Déu estima la vinya, malgrat tot, Déu estima aquesta humanitat, aquest mom, aquesta societat... és la gran afirmació i el missatge de fons de la paràbola. Malgrat que no obté correspondència, Déu estima la vinya, i per això, la cava, la neteja de pedres, hi planta els millors ceps, la volta d’una tanca, hi construeix una torre de guàrdia i hi cava un cup. Déu ha donat generosament als homes grans i innombrables recursos, naturals i tècnics, molts d’ells encara estem en procés d’anar-los descobrint... Per altra banda no n’obté bons fruits esperats. El poble d’Israel va rebre les predileccions de Déu i, enlloc de ser un poble on regni la justícia, hi troba flagrants injustícies; n’esperava bondat, però hi sent el clam dels oprimits. Fàcil resulta l’aplicació de la paràbola d’ Isaïes al nostre món contemporani amb grans avenços econòmics i tècnics i, al mateix temps, amb una pobresa cada dia més estesa i més extrema... I Jesús complementa la paràbola d’Isaïes exposant com els vinyaters, que volen aprofitar-se egoistament dels fruits, eliminen aquells que els reclamen els fruits per a la finalitat que el Senyor tenia assignada. Precisament això és el que van fer els poderosos amb els profetes, enviats de Déu. I especialment això és el que es va fer amb el mateix Fill de Déu: Jesús de Natzaret... I la història segueix repetint-se avui en altres enviats de Déu, es diguin Mahatma Gandhi, Luter King, Lluís Espinal o Òscar Romero i tants altres menys anomenats, però que han sigut capaços de mostrar la bondat, l’amor i la misericòrdia de Déu, envers els pobres i els marginats de la terra... Tant de bo la paràbola d’Isaïes i de Jesús ens ajudin a descobrir les moltes predileccions que Déu ha tingut i té amb nosaltres.