Per què creure en Déu?

Participar cada diumenge en la festa de l’Eucaristia és comprendre que el Senyor ens dóna sempre tot el que més necessitem. Tal vegada, aparentment, no veiem els fruits. O, fins i tot, algunes de les seves paraules ens puguin resultar incòmodes per a la gran vida que portem o pretenem somiar.

Però, com sant Pau, coneixedors del que som i d’allò a què aspirem, hem de ser capaços d’afirmar: Crist ho és tot! Per això participem en l’Eucaristia. Ens engalanem de festa per fora i ens preparem per dins. Davant el Senyor que ens convida, només val una resposta: Compta amb mi, Senyor!

Un gran enemic que en moltes ocasions ens impedeix ser agraïts amb la invitació del Senyor és el “factor temps” o el “factor ocupació”.

Tots tenim espai per a tot, menys per al que és essencial. I en alguns moments, tan absorbits per l’extern, podem córrer el risc d’acudir a la cita amb Déu amb una actitud i un vestit inadequats:

Quan portem una vida excessivament còmoda i sense cap referència a Déu. Quan no practiquem la caritat i sols pronunciem allò de “campi qui pugui”. Quan ens tanquem en els nostres propis interessos i oblidem les ferides dels altres. Quan utilitzem i busquem un Déu a la nostra mida i descafeïnem o desvirtuem l’Evangeli.

A què et convida el Senyor? Tal vegada a comprometre’t més i millor amb l’Església? Amb les necessitats de la teva parròquia? I diràs que no? Una altra vegada que no?

En aquest “banquet de noces” que és el Regne de Déu, Déu va a fer alguna cosa espectacular, molt gran, a l’altura del seu amor i la seva generositat. Déu “eixugarà les llàgrimes de tots els rostres”.

És un gran anunci d’esperança i de pau per a totes les persones. És la seva gran acció, per amor a tota la humanitat. És un banquet en el qual no hi haurà més plor, ni dol, ni dolor, sinó pau i alegria eternes. És el gran gest del nostre Déu, infinitament generós i que ens estima amb bogeria.

Dos aspectes a tenir en compte per acabar aquesta reflexió:

El primer seria si estem disposats a acollir aquesta invitació que ens fa Déu. La resposta sembla que és que sí, perquè estem aquí, però podríem preguntar-nos també que és el que ens mou a venir a aquest “banquet”. És el goig de l’amor? O és la rutina, la inèrcia, el costum, l’obligació…?

El segon aspecte a tenir en compte seria veure si estem disposats a viure d’acord amb el que aquí estem celebrant, és a dir, si el nostre “vestit de festa” és l’adequat per estar aquí, si la fe que aquí compartim i celebrem la portem també en la nostra vida de cada dia.

Són dues qüestions a les quals ens convida a reflexionar avui la Paraula de Déu.

Si volem, podem. De moment, la Taula de l’Eucaristia ens apropa una mica a aquest banquet i ens ajuda a viure la vida “al voltant de la Taula”.