Estimar Déu i els altres: una acció inseparable

L’autor d’un llibre sobre metodologia posava la següent imatge: un infant aprèn primer a parlar una llengua i després n’estudia la gramàtica.

Així ho hem fet tots amb la nostra llengua materna i/o paterna. L’hem apresa immersos en un univers lingüístic que després hem acabat estudiant.

L’autor se servia d’aquest exemple perquè es referia a l’educació de la fe en els primers anys de la vida posant més èmfasi en la vivència religiosa que en els aspectes intel·lectuals de la fe. Aquests darrers corresponen a unes edats superiors i van units a un raonament lògic i abstracte com ho afirma la psicologia evolutiva. Amb el transcurs dels anys, la vivència de la fe, les experiències concretes compartiran terreny amb els continguts, les expressions i les fórmules per mitjà de les quals expressem la nostra fe.

Quan a Jesús li pregunten quin és el manament més important de la Llei sabem que li estan posant un parany. Tots els manaments són importants. Però Jesús respon que el manament més gran i el primer de tots és: “Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament”. I tot seguit afegeix: “El segon és molt semblant: Estima els altres com a tu mateix”.

Aquesta doble resposta subratlla una inevitable interdependència. L’amor a Déu i l’amor als germans no pot viure l’un sense l’altre. Per afirmar realment que estimem Déu cal estimar veritablement els altres. La primera carta de St. Joan ho expressa clarament: “qui estima Déu, també ha d’estimar el seu germà” (1 Jn 4,20). També la primera lectura d’avui ens deixa uns bons exemples d’amor: respectar el proïsme, ésser solidaris, exercir la justícia... Això ens fa concretar més bé el nostre amor a Déu, ben lluny d’un amor que podria expressar-se només amb unes boniques paraules quedant en una dimensió més aviat abstracta. Arribem a estimar Déu tot estimant els germans. Immergim-nos en l’univers de vivències d’amor envers els altres. Partim d’aquesta experiència, perquè estimar Déu i els altres és molt semblant, diu el Senyor.