La misericòrdia no s'improvisa

Avui celebrem, a l’Església, la IV Jornada Mundial dels pobres. Una Jornada instaurada pel Papa. Per la celebració d’enguany el Papa ens adreça una carta titulada: Allarga la mà al pobre i, com a motiu de fons apunta: la finalitat de cadascun dels nostres actes no pot ser altra que l’amor.

Resumim la carta en deu pensaments:

1. Oració i solidaritat: L’oració a Déu i la solidaritat amb els qui sofreixen és inseparable. Cal reconèixer que cada persona, fins la més indigent i menystinguda, porta impresa la imatge de Déu.

2. L’opció pels pobres: La Paraula de Déu va mes enllà de l’espai, del temps, de les religions i de les cultures. Mantenir la mirada envers el pobre és difícil però necessari per donar a la nostra vida la direcció correcta.

3. Viure la pobresa evangèlica: L’encontre amb una persona que viu la limitació de la pobresa sempre ens provoca i ens interroga: com podrem ajudar a eliminar o alleugerir el seu sofriment? La comunitat cristiana està cridada a involucrar-se en l’experiència del compartir.

4. El remolí de la indiferència: Les males notícies són tan abundants que fan pensar que, en aquest món, el mal regna sobiranament. I no és així. La vida és un entreteixit d’actes de respecte i de generositat.

5. Mans de consol: Allargar la mà és un signe que recorda la proximitat, la solidaritat i l’amor.

6. La misericòrdia no s’improvisa: El gest d’allargar la mà vers el necessitat no s’improvisa. Cal la pràctica de cada dia, fruit de la consciència del molt que ens necessitem.

7. Una nova fraternitat: La crisi actual ens fa sentir més dèbils perquè hem experimentat els límits i les restriccions a la llibertat. Ha madurat l’exigència d’una nova fraternitat, capaç d’ajuda i estimació mútua.

8. Invitació al compromís: Allargar la mà al pobre és una invitació a la responsabilitat i un compromís directe de tots aquells que se senten part d’un mateix destí.

9. Contra el puritanisme hipòcrita: Encara hi ha massa mans esteses que promouen negocis il·legals (armes, pornografia, droga...), que ajuden a uns a acumular diners i altres a restar en la misèria. No podem ser feliços fins que aquestes mans no es transformin en instruments de justícia i de pau.

10. L’amor, finalitat de les nostres accions: La finalitat de cadascun dels nostres actes no pot ser altre que l’amor. Amor que és compartir, dedicació, servei... Una rialla que compartim amb el necessitat és font d’amor i ens permet viure alegres.

Fins aquí els deu pensaments de la carta. No ens quedem en la teoria i fem-ho realitat.