I això que us dic a vosaltres, ho dic a tothom... Vetlleu! (MC 13,37)

Tornem a començar un altre any, no civil encara, sí litúrgic. Sempre comença l’any litúrgic un mes abans que comenci l’any civil. Les quatre primeres setmanes les englobem sota el nom de temps d’Advent. Aquest nom vol fer present l’objectiu que té aquest temps, preparar una vinguda... un naixement... l’aparició de qui marca el centre de la història, Jesús.

Davant de qualsevol esdeveniment important, si no volem que ens agafi per sorpresa... cal conrear una actitud... la d’estar despert, atent, de vetllar, de tenir posades les antenes per saber sintonitzar immediatament amb la realitat que s’esdevé.

El moment que vivim ens ha sensibilitzat especialment amb aquesta actitud... cal vetllar, estar vigilant, estar despert per no ser sorpresos per aquesta pandèmia, per no ser contagiats, cal anar amb compte i prendre totes les mesures necessàries, cal no badar, cal no distreure’s per no ser sorpresos per aquest virus impertinent i tenaç.

Jesús sempre es revela un fi coneixedor de la conducta humana, i cal no prendre’s mai a la lleugera les seves indicacions, i saber descobrir la saviesa que porten sempre els seus consells i ensenyances.

Nosaltres ens vantem de ser molt experts i coneixedors de la natura, en general del planeta on vivim, però sovint ens sorprenen situacions i fets que ens deixen bocabadats i que no encertem a trobar-hi una explicació convincent. Com a mostra només cal que pensem en el moment que vivim tocats per aquest coronavirus.

Aquest temps d’Advent 2020 ja sabem qui vindrà i quan vindrà... però caldria que ens repeteixi i recordi aquest missatge: cal estar atents i cal desvetllar la sensibilitat i l’atenció per a ser experts detectadors de les altres vingudes del Senyor a la nostra vida, no tan programades com el Nadal. A vetllar per adonar-nos què està dient el Senyor a les nostres vides darrere de cada esdeveniment... amb aquesta inquietant pandèmia... a preguntar-nos quin missatge hi ha darrere aquest conflicte “x” que estic vivint... a pensar quin sentit té aquesta malaltia que m’ha sobrevingut... a preguntar-me quina lectura haig de fer d’un exitàs que he aconseguit... a trobar el significat d’aquell fracàs inesperat...

La vida la podem viure distrets... i anar passant-la sense pena ni glòria... o la podem viure vetllant, atents... esbrinant el sentit que hi ha al darrere de cada esdeveniment, atresorant la saviesa que la vida no deixa de donar-nos cada dia. Jesús ens convida avui clarament a estar amb una postura intel·ligent.. Estigueu atents, vetlleu. No sabeu quan vindrà el temps decisiu... Vetlleu!

El temps decisiu... quin és per a nosaltres? És la nostra vida. Ens l’ha confiada el Senyor. Quan ve a veure què en fem... com ens troba? Dormint, o vetllant i conscients del que portem entre mans, atents als senyals de la seva presència i del seu amor?

L’Advent ens fa un crit d’atenció perquè no perdem el sentit del Nadal, que és l’evidència més clara de l’amor de Déu per tots nosaltres. De la presència de Déu enmig nostre. Ens donarà també aquest Advent la certesa que no hi ha res en la nostra vida en què l’amor de Déu hi sigui absent? Estarem atents a descobrir-ho? Estarem vetllant o estarem adormits i no sabrem adonar-nos de les fineses de l’amor de Déu que ens embolcallen?