Preparar el camí del Salvador

Avui l’Església celebra el segon diumenge d’Advent i les lectures bíbliques que es proclamen són un anunci joiós, ple d’optimisme, ple d’esperança i d’il·lusió... Però és l’evangeli el que ens indica l’actitud oportuna per preparar el camí del Senyor. El missatge de Joan Baptista ha arribat fins a nosaltres en aquest segon diumenge d’Advent, com una llum enmig de la tenebra. Certament que estem vivint una època de molta tenebra amb aquesta pandèmia. Un moment de foscor i de tribulació... Joan Baptista és un personatge singular, és un profeta que amb la seva vida humil, senzilla, austera, dona molta força a la paraula que comunica. Però el que atreu més és el seu tarannà espiritual. Joan Baptista és home de fe, ell també espera el Messies... El missatge de Joan Baptista és un missatge exigent, assenyat, clar, contundent; és un missatge que crida a la conversió del cor, a un canvi de mentalitat i d’actituds, a través d’un baptisme de conversió. “Jo soc la veu d’un que crida en el desert” deia. També nosaltres vivim enmig del desert de la nostra vida; la societat en què vivim, sota altres aspectes, són veritables deserts: la increença, l’agnosticisme, la indiferència, el desànim... Joan Baptista ens convida també a nosaltres, dient-nos amb la seva veu potent i penetrant: “Redreça els teus passos! El Senyor ve, i ja està a la porta!" Sí, el Senyor ve també a nosaltres en l’avui de la nostra història personal, i de moltes maneres s’acosta per tocar els nostres cors. El missatge de Joan Baptista és una crida a deixar l’egoisme i revestir-nos d’actituds de generositat, d’humilitat i solidaritat. A deixar la insensibilitat davant les necessitats del proïsme, i revestir-nos de la caritat, de l’amor, de la cordialitat, de la bondat; en actituds i iniciatives de solidaritat... La nostra tasca és preparar els camins del Senyor: “que les valls s’aixequin, que les muntanyes i els turons s’abaixin, que allò que està tort es redreci. Que s’abaixin les muntanyes i els turons del nostre orgull, de la nostra autosuficiència, de la nostra indiferència, de la nostra insensibilitat.” El gran desert de l’home actual, és prescindir de Déu, viure d’esquenes a Déu. Viure com si Déu no existís. Per tant, prepara el camí al Senyor, qui obre el seu cor al seu amor, qui amb humilitat reconeix que necessita del Senyor, de la seva paraula, del seu amor, de la seva veu, de la seva tendresa. L’advent és una crida a seguir construint el Regne de Déu en els nostres ambients, unint esforços, proposant iniciatives, sent sal i llum del món en el qual vivim. Déu ens està cridant, als creients d’avui, com en els temps en els quals Joan predicava en el desert. L’advent és una invitació a respondre amb esperança a aquesta crida.