Santa Maria d'advent

Quart diumenge d’Advent. Quatre setmanes per ben disposar-nos a la celebració del Nadal, moment culminant de l’acció gestadora de Déu en fer-se home com nosaltres... Un temps curt si el comparem amb els segles d’història que precediren el primer Nadal de la història.

En aquell temps, el Senyor inspirà els profetes que anunciaven l’arribada d’un Messies i, amb ell, d’un temps de benaurança i de justícia per a tota la humanitat. Un d’aquests profetes, Isaïes, havia dit al rei Acaz: “La noia tindrà un fill i li posarà el nom d’Emmanuel, que vol dir: “Déu amb nosaltres.”

El “Déu amb nosaltres” d’Isaïes es fa realitat en el si de Maria, una noia verge de Natzaret, “plena de gràcia”. L’Esperit Sant actua en ella, que “no ha conegut home”, i la fa mare del Fill de Déu. I és que “per a Déu res no és impossible”.

És la nova i definitiva gestació de Déu. Joan en fa poesia en el pròleg del seu evangeli: “Al principi ja existia el qui és la Paraula i la Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu. Per Ell tot ha vingut a l’existència...

De fet, tota la història del món i de l’home és una gestació de Déu. Abans de res, vida en silenci fins que esclata enfora. Res no ve del no-res. Tot ve de Déu.

Al principi, quan res no existia, amb el part del temps inicia el recompte de la història. El part de l’univers, en el calfred de les explosions nuclears, la incandescència dels espais siderals que salten a bocins...

Després, la meravellosa policromia de la terra. El part de l’espècie humana: homes i dones que estimen, que lluiten contra l’adversitat, que creixen i dominen la terra. El part dels pobles que marxen cap al futur. Mentrestant, el pla de Déu resta amagat, en gestació, en el silenci dels segles.

Quan arriba la maduresa dels temps, Déu es fa tendresa. Ja ho sabem: en un poblet, una noia amb el seu promès –Maria i Josep– i un missatger, l’àngel Gabriel –fortalesa de Deu– que li parla a la noia. Ella accepta el designi de Déu i comença el compte enrere, l’Advent. I en aquella noia “ la Paraula es va fer home”.

No volem que el d’enguany sigui un Nadal gris. Per això li demanem: Mare de Déu d’Advent, pinteu de meravella els nostres ulls, per contemplar la nova i definitiva gestació de Déu.