En família

A mesura que avançaven les setmanes d’Advent ens anàvem preparant espiritualment per a les festes de Nadal. Paral·lelament, amb una intensitat creixent, també ens preguntàvem com podríem celebrar el Nadal, organitzativament parlant. Hem estat pendents de la normativa referent a la mobilitat permesa durant aquests dies de Nadal. Atents a les disposicions tant del nostre país com a les dels altres països perquè ens preguntàvem, si finalment, ens podríem desplaçar per celebrar aquestes festes en família.

Els altres anys, en situacions normals, teníem organitzat amb quines persones ens trobàvem en aquests dies més assenyalats. Cada any seguíem el nostre costum, com una tradició de Nadal, tot i que potser algun any vam haver de fer certes modificacions perquè també les circumstàncies van canviar.

Enguany, probablement aquesta pandèmia no ens ha permès retrobar-nos amb tota la nostra família tal com ho fèiem els altres anys. Enyorem trobar-nos junts i compartir la celebració d’aquestes festes amb tots. Avui que celebrem justament la festa de la Sagrada Família sentim i valorem precisament la pròpia família perquè estimem les persones que la formen. Com ens ajuda el fet de sentir-nos estimats en la família! De quina manera tan gran ens enriqueix humanament i ens sustenta en tantes situacions!

En aquestes festes de Nadal estem celebrant que Déu es fa home. I, per fer-ho, escull l’escalf d’una família. En ella, aquest Déu que es fa home necessitarà com a persona humana també l’amor de Maria i de Josep. L’evangeli ens diu que Jesús creixia i s’enfortia, ple d’enteniment, i Déu li havia donat el seu favor. Amb aquestes expressions gairebé es resumeix tot el que suposarà la infància, l’adolescència i la joventut de Jesús fins que comenci la seva vida pública cap als trenta anys. Ens hauria de fer pensar, per valorar-la més, tot aquest temps de la vida de la Sagrada Família a Natzaret. Sobretot perquè ens adonem de la importància de tot el que vivim en les nostres famílies. Crec que ens equivocaríem si penséssim que el nostre dia a dia, marcat per tantes rutines, no és gens important. Potser sí que no és massa rellevant perquè no hi ha esdeveniments extraordinaris cada dia (i si així fos deixarien de ser-ne), però tot el que vivim cada dia en la nostra família és realment important. Perquè en la quotidianitat és quan mostrem la nostra estimació de tantes maneres: petons, abraçades, neguits, preocupacions, suport... Sí que tenim uns dies assenyalats per celebrar que ens estimem com el dia del sant, l’aniversari, la data de casament, els dies de festa com Nadal i Pasqua, però cada dia tenim l’oportunitat de manifestar-nos l’amor que ens tenim.

Si aquests dies no podem estar tots junts amb la família, que sobretot ens sentim estimats i estimem en família.