Paraula i vida
Som família
Celebrem la Jornada de la Infància Missionera amb el lema: Amb Jesús a Natzaret. Som Família.
Llegim a l’evangeli que Jesús “baixà amb ells (els seus pares) a Natzaret i els era obedient... Creixia en edat i saviesa i tenia el favor de Déu i dels homes” (Lluc 2, 51-52), Dels anys passats a Natzaret, amb els seus pares, no en sabem gran cosa. Però justament així aquesta etapa de la vida de Jesús és per a nosaltres una bona lliçó. El valor de la vida oculta. El que és amagat als homes pot ser conegut i molt estimat per Déu.
Obedient als pares, Jesús creixia a l’escalf de l’ensenyament i el testimoni de Josep i Maria: l’estimació familiar, el respecte mutu, el valor de la pregària, l’aplicació al treball, el diàleg i comunicació entre ells... La vida de família ben viscuda esdevé una veritable escola d’actituds humanes i de virtuts cristianes. I, en aquest sentit, en la Sagrada Família de Natzaret aprenen com la vida ordinària pot ser extraordinàriament plena de sentit per l’amor amb què es viu cada dia.
Tots tenim una família que és la de la nostra llar i dels parents propers. En ella aprenem a estimar-nos i ajudar-nos. La vida de família és l’espai on descobrim l’amor gratuït, imatge de l’amor de Déu
Ensenyar els infants a sentir-se membres d’una família serà una manera de fer-los conscients de la seva responsabilitat. Dels seus deures envers els altres, pares, germans, avis i altres familiars.
La Jornada de la Infància Missionera vol ensenyar-nos també que tenim una altra família, estesa per tot el món: l’Església.
Déu ens reconeix com els seus fills estimats i d’ell hem rebut una mare amorosa: Maria. Se’ns ensenya a veure l’Església com la gran família dels fills de Déu. Saber-nos part d’aquesta família espiritual ens farà sentir estimats pels qui comparteixen la mateixa fe.
Per això, com a fills del mateix Pare Déu, ens ocupem dels nostres germans i especialment dels qui més ho necessiten.
En aquest sentit, la Infància Missionera s’ocupa dels nens i nenes més desafavorits del món: escoles, orfenats, llars d’acollida, hospitals... estan entre els objectius prioritaris per respondre a les necessitats bàsiques. Tant de bo ens adonem que el valor de les obres no rau en la seva grandesa, sinó en l’amor amb què es fan.