Tenir esperança en temps d'adversitat

Avui, a totes les esglésies, se’ns parla de Job. Un veritable model d’esperança en temps d’adversitat. La imatge, la figura de Job, és la imatge de l'home, al qual la vida no el tracta bé, la vida li aporta molta contrarietat, però, malgrat tot, Job es manté ferm, és creient i pacient; és aquell que, encara que té fe i és coherent amb la seva fe, la vida el tracta molt malament. És un home assetjat per tots els mals: ha perdut els seus béns, ha perdut els seus fills, ha perdut la salut. Fins i tot ha de suportar les crítiques dels que pensen que igual la seva situació es deu a algun pecat que amaga. Quan en realitat és un home just, és un home correcte. Segons la mentalitat jueva de llavors, tot mal era càstig pel pecat comès. En el cas de Job no és així. Job és un home bo, és un home just, és un home creient i conseqüent. Per això Job es converteix en portaveu de tots els homes i dones que pateixen sense saber el perquè del seu patiment innocent. Pensem en tantes víctimes i tantes famílies en aquesta terrible pandèmia... També Job es rebel·la contra Déu, però en la seva protesta descobreix que Déu no és la causa ni del sofriment ni del mal. I, al contrari, s'adhereix més a ell, creu amb més força i convicció en Déu. Descobreix que l'únic bé és Déu mateix. Job entén que aquesta vida real que vivim està plena de penes i sofriments, però alhora molt fràgil. Job es queixa davant Déu, és una queixa legítima i honrada. No obstant això, hi ha una esperança que sosté Job en la desesperació: la bondat de Déu, l’amor de Déu, la tendresa de Déu. Per això, desesperat, acudeix a Déu i manté oberta l’esperança en Ell. En això consisteix la paciència de Job, en la seva confiança plena i absoluta en Déu, malgrat tot el que viu, confia i espera... Al final, descobrirà que no podem conèixer els designis de Déu, però és Ell, Déu, qui conforta els cors desfets i adolorits... En el fragment de l'evangeli de Marc hi ha com una pàgina de l'agenda de Jesús, un dia qualsevol. Avui veiem clarament com Jesús distribueix la seva jornada. D'una banda, es dedicava a la pregària, i, de l’altra, a la seva missió de predicar amb paraules i amb obres. Contemplació i acció. Oració i treball. Estar amb Déu i estar amb els homes... Està amb els seus amics, s'acosta als seus problemes, mengen junts, dedica la seva vida a fer el bé... S'acosta als pobres sofrents que li porten, i els guareix només amb un breu contacte. Ell, que és font de vida, allibera i salva. Sap unir perfectament el fet de viure per a Déu i el viure per als altres. Sabia distribuir-se el temps sàviament, a fi que la seva jornada tingués un equilibri raonable de treball i d’oració. L'Eucaristia de cada diumenge és la trobada amb el Senyor que ve a aixecar-nos de la rutina i del desànim per fer de nosaltres testimonis vius d'una trobada que ens renova constantment, i que ens fa lliures de veritat amb Jesucrist.