Dimecres de Cendra amb els ulls del cor

Jesús veu com sofreix el leprós a causa de la malaltia i de la seva discriminació social i religiosa. S’acosta al leprós i el toca amb la mà. Dues actituds, dos verbs entre els molts que fa servir Marc en el seu evangeli: acostar-se i tocar.

Un exemple per a nosaltres i una crida d’atenció: hem d’atansar-nos al necessitat, acollir-lo amb afecte i estar disposats a donar-li la mà. Les mans serveixen de vegades per copejar, per rebutjar, per desplaçar l’altre. Jesús fa servir la seva mà per perdonar, per acollir, per ajudar, per recolzar el que trontolla i per guiar el que no troba el camí. Jesús ha unit dos manaments: el de l’amor a Déu i el de l’amor al proïsme.

Estimar el proïsme, segons Crist, és “ocupar-se i preocupar-se de l’altre". Es tracta d’un amor que s’ofereix i es lliura a l’altre, és a dir de l’amor entès com a acte de donació gratuïta i generosa al germà.

Déu ens estima personalment i apassionadament. Ho ha demostrat en Jesús de Natzaret i ho podem comprovar en la curació del leprós. El seu amor està per sobre de la justícia i de la discriminació humana i/o religiosa.

Davant de la legislació rigorosa i discriminatòria que excloïa els leprosos, Jesús actua amb misericòrdia –posant el cor en la misèria i en l’exclusió. Ell posa els seus ulls d’amor en aquell home discriminat. Hem d’aprendre a mirar, no amb els nostres ulls, sinó amb els ulls i sentiments de Jesús, que es fixa en el necessitat i surt al seu encontre. Amb la proximitat i la confiança del leprós, que li diu: “Si voleu, podeu guarir-me”, Jesús en té prou per curar-lo.

A l’instant li va retornar la salut i la dignitat.

La propera setmana celebrarem el Dimecres de Cendra que ens convida a desplegar els nostres sentiments de perdó i d’alegria, de pau i de reconciliació i, sobretot, a fer fora de nosaltres tot allò que ens impedeix d’estar en harmonia amb Déu i amb els germans.

Tant de bo que poguéssim aconseguir, durant aquest temps de quaresma, una bona reflexió i un bon discerniment, per arribar a la Setmana Santa amb una conversió personal sincera, emotiva i transparent, diàfana i amb afany de mudar aires de debò en el nostre interior.

Tant de bo que, la cendra, la pols que queda d’una combustió, sigui reflex d’allò que desitgem fer d’aquestes coses materials que ens impedeixen d’arribar més profundament a Déu.

Tant de bo que la quaresma sigui un estímul per alliberar-nos de tantes baules que ens lliguen i no ens deixen marge per ser lliures, per pensar en Déu o per viure amb entusiasme la nostra fe cristiana.

Si volem... podem.