Després de la Transfiguració

A Jesús l'acompanyen els seus deixebles en el seu camí cap a Jerusalem. Ells que acceptaren un dia la seva invitació per estar amb Ell ara són els seus companys de camí. El Senyor no vol fer sol aquest camí. Desitja fer-lo amb els seus deixebles perquè, tot fent camí, vagin descobrint qui és Ell i quin és el seu missatge de Vida. Hauria pogut recórrer aquest camí completament sol i després explicar-ho als deixebles. Però hauria resultat tot molt teòric i probablement no haurien acabat de captar el més essencial. Per això prefereix fer aquest camí amb ells. La convivència els ajudarà a fer una experiència única i vital que els marcarà completament. A mesura que van fent camí s'anirà teixint una relació cada vegada més estreta amb Ell.

Un dels moments cabdals per conèixer-lo millor fou quan es transfigurà a la muntanya del Tabor. Pere, Jaume i Joan foren els deixebles privilegiats d'aquesta experiència després de l'anunci incomprensible de la seva mort i resurrecció. Dalt de la muntanya van tenir un coneixement més profund de Jesús.

De quina manera els afectaria aquesta experiència del Tabor? Costa respondre aquesta pregunta perquè fou una experiència molt espiritual, molt mística. Però segurament que la seva fe s'afermà. Davant de l'anunci de la passió del seu mestre i preveient les situacions que s'esdevindrien calia enfortir la seva fe amb una experiència intensa i forta. Podem suposar que aquesta vivència la deurien tenir present moltes vegades, especialment en els moments més difícils, perquè els oferia molta llum i esperança malgrat no entendre-ho tot.

Avui nosaltres, com a deixebles del Senyor, també fem camí amb Ell perquè no vol que el recorreguem sols. El Senyor desitja que no ens sentim sols. Si confiem en Ell, si creiem que Ell és viu, que ha ressuscitat, no és quelcom que també ens ha d'afectar positivament?

Com a Pere, Jaume i Joan el Senyor concedeix a la nostra fe també moments lluminosos, fent servir la imatge de la Transfiguració. No sovintegen però n'hi ha. Certament que desitjaríem que es donessin més sovint però, com a la narració de la Transfiguració, ens cal baixar de la muntanya. Tornar a la plana no significa oblidar-los com si haguessin estat un somni, ben al contrari, cal tenir-los sempre ben vius perquè vagin il·luminant el nostre caminar.