El culte als diners

Estem ja al 3er diumenge de Quaresma. I avui l’evangeli parla d’un cas d’indignació de Jesús en veure que mercadejaven al temple. “No convertiu en mercat la casa del meu Pare”. Hi ha alguna cosa alarmant en la nostra societat que mai denunciarem adientment. Vivim en una civilització que té com a eix de pensament i criteri d’actuació la secreta convicció que l’important i decisiu no és el que un és, sinó el que un té. S’ha dit que els diners són el símbol i ídol de la nostra civilització (Miguel Delibes). I de fet, són majoria els que li fan homenatge i li sacrifiquen tota la vida.

L’economista J. Galbraith, el gran teòric del capitalisme modern, descriu així el poder dels diners en la seva obra La societat de l’abundància. Els diners porten amb si tres avantatges fonamentals: primer, el gaudir del poder que presta l’home; segon, la possessió real de totes les coses que poden comprar-se amb diners; tercer, el prestigi o respecte de què gaudeix el ric gràcies a la seva riquesa.

Quantes persones, sense atrevir-se a confessar-ho, saben que a la seva vida, en un grau o un altre, el decisiu, l’important i definitiu, és guanyar diners, adquirir un benestar material, aconseguir un prestigi econòmic. Aquí està sens dubte una de les fallides més greus de la nostra civilització. L’home occidental s’ha fet en bona part massa materialista i, malgrat les seves grans proclames sobre la llibertat, la justícia o la solidaritat, tot just creu en res més que no siguin els diners. I, no obstant això, hi ha poca gent feliç. Amb diners es pot muntar un pis agradable, però no crear una llar càlida. Amb diners es pot comprar un llit còmode, però no un somni tranquil. Amb diners es poden adquirir noves relacions, però no despertar una veritable amistat. Amb diners es pot comprar plaer però no felicitat. Però, els creients hem de recordar alguna cosa més. Els diners obren totes les portes, però mai obre la porta del nostre cor a Déu.

No estem acostumats els cristians a la imatge violenta d’un Messies fustigant la gent. I, no obstant això, aquesta és la reacció de Jesús al trobar-se amb homes que, fins i tot al temple, no saben buscar una altra cosa que no sigui el seu propi negoci i la recerca escandalosa dels diners.

El temple deixa de ser lloc de trobada amb el Pare quan la nostra vida és un mercat, on només es rendeix culte als diners. I no hi pot haver una relació filial amb Déu Pare quan les nostres relacions amb els altres estan mediatitzades només per interessos de diners. Impossible entendre alguna cosa de l’amor, la tendresa i l’acollida de Déu quan un de sol viu buscant benestar. No es pot servir Déu i els diners.