Visquem la joia de la Pasqua

Avui, la nostra Església universal, totes les nostres comunitats cristianes de tot el món, celebren l’alegria de la Pasqua, de la resurrecció de Jesús. La resurrecció de Crist desperta en el creient l’esperança en una vida eterna, més enllà de la mort, però és, al mateix temps, un estímul decisiu per impulsar la vida ara mateix en aquesta terra, malgrat les vicissituds, les adversitats, les contradiccions, els fracassos. La Pasqua no és només anunci de vida eterna. És també vivificació de la nostra condició actual. La Pasqua és anunci d’alegria espiritual. Creure en la resurrecció de Crist és molt més que adherir-se a un dogma. De la fe pasqual neix en el veritable creient un amor nou a la vida. Una afirmació de la vida tot i els mals, les injustícies, els sofriments i la mateixa mort. Una lluita apassionada contra tot el que pot ofegar-la, fer-la malbé o destruir-la. D’aquesta experiència d’adversitat, tots n’hem tingut el drama amarg de la pandèmia. Però ens ha mogut la lluita i l’amor per la vida... Aquest amor a la vida cura records dolorosos i allibera de pors i humiliacions que bloquegen l’expansió sana de la persona. Déu ens vol plens de vida... Aquesta convicció pasqual condueix a lluitar contra la resignació i la passivitat, contra el pessimisme i el desànim. Orienta la nostra llibertat cap a tot el que és vida i ajuda a desplegar les possibilitats de transcendència, que Déu ha sembrat en cada ésser humà... Aquest sí total a la vida és una de les primeres experiències de l’Esperit del Ressuscitat al qual, no sense raó, se l’anomena font de vida. Qui viu d’ell no s’acostuma a la mort, no es fa insensible a les víctimes, no s’entumeix davant els que pateixen. Dir sí a la vida, és a dir, no a la violència i la destrucció, no a la misèria i a la fam, no al que mata i envileix... Aquest amor a la vida genera una vitalitat, que no té res a veure amb les filosofies vitalistes, arrelades en la voluntat de poder o amb el culte a la salut de la societat occidental. És més aviat el coratge d’existir, propi de qui viu amb l’esperança, que Déu estima la vida, vol per a l’home la vida i té poder per ressuscitar, quan queda destruïda per la mort... Jesús ressuscitat, tenies raó. Ara ets viu per sempre i et fas present enmig nostre quan ens reunim dos o tres en el teu nom. Ara sabem que no estem sols, que tu ens acompanyes mentre caminem cap al Pare. Escoltarem la teva veu quan llegim el teu evangeli. Ens alimentarem de tu quan celebrem el teu Sopar. Estaràs amb nosaltres, Senyor de la vida, fins al final dels temps.