Portes tancades o obertes?

Tot contemplant el vespre d’aquell dia, seguim impressionats pel pas de Jesús enmig de nosaltres. Aquells deixebles tenien les seves portes tancades per temor als jueus. No les tindrem també tancades —en alguns moments— per por del món, al materialisme imperant o pel risc a ser rebutjats o contestats?

Hem viscut tan intensament la Pasqua del Senyor!

Però tornem a la crua realitat, i ens preguntem: Què fer perquè els «Tomàs d’avui» pugin creure el que nosaltres hem sentit, viscut, cantat, expressat i celebrat amb la presència del ressuscitat? No ens prendran per bojos? No pensarà, mes d’un, que tenim menjat el cap?

Tomàs, quan va arribar es va trobar als deixebles exuberants i alegres per l’aparició de Jesús Ressuscitat. Ho estem nosaltres? Resplendeixen els nostres rostres, les nostres obres, les nostres actituds per la trobada que hem tingut amb Jesús? O, tal vegada, no reflecteix el nostre semblant l’orgull i la pertinença a la comunitat del ressuscitat?

Nosaltres, en un cert sentit, tenim fins a més mèrit que sant Tomàs. Aquest va necessitar proves per a creure; va haver de palpar el cos de Jesús per a convèncer-se; de mirar els peus de Crist per a cerciorar-se del que li deien.

Nosaltres, per contra, segles després confiem en el testimoniatge d’aquells apòstols que, encara que espantats, van viure amb emoció les últimes hores de Jesús i amb sorpresa van ser testimonis de la seva resurrecció.

I tenim mèrit, per creure en temps d’incredulitat; per fiar-nos encara que no vegem; per deixar-nos portar per la força de l’Esperit encara enmig de tant de vendaval que atordeix i congela consciències i ànimes; per confessar, fins i tot públicament, que Jesús continua sent el Senyor i el Déu de la nostra existència, el motor del nostre viure i la raó d’aquesta trobada dominical.

—Portes tancades o obertes?

—Por o valentia per a confessar la nostra fe?

—Incredulitat o fe en Jesús?

—Força o feblesa per a transmetre-la?

—Entusiasme o tebiesa per a presentar Jesús?

A Tomàs, el testimoniatge dels seus amics no li bastava per a fer-se a la idea del retorn de Jesús.

Només quan Jesús li va mostrar les empremtes de la seva tràgica passió, Tomàs va pronunciar la professió més solemne de tot el Nou Testament: Senyor meu i Déu meu!

Bon temps de Pasqua 2021.