Som la vinya que Déu estima

Diumenge passat celebrava l’Església la festa del Bon Pastor. Jesús ens ensenyava el seu projecte amb elements de la vida ramadera en les figures del pastor i les ovelles. Avui se serveix, com tantes altres vegades, d'elements de la vida agrícola en les figures del cep, les sarments i el vinyater. A l'al·legoria del bon pastor se subratllava la unió entre el pastor i les ovelles, entre Jesús i els seus seguidors, fonamentant-la en el coneixement mutu i en el seguiment. En la imatge, en la metàfora de la vinya es reforça encara més aquesta unió de Jesús amb els seus deixebles i seguidors. La fonamenta en la unió del cep i les sarments. Aquestes han d'estar ineludiblement empeltades en el cep. Les branques que no estan unides al tronc, a l’arbre, s'assequen i no serveixen per a res. Però, si estan ben empeltades, donen molt de fruit quan arriba el temps de la verema. Perquè això sigui així cal que la saba passi del cep, del tronc, a les branques, als sarments, i que el vinyater, Déu Pare, la cultivi adequadament. El Pare estima el seu Fill, el cep veritable, perquè el Fill el mostri, l'ofereixi i el vessi a les sarments, és a dir, als homes i dones del nostre món. Cal, doncs, que aquesta saba, aquesta gràcia de l’amor, la cullin i la donin. La saba bona i autèntica no és altra que l'amor del Pare, l’amor de Déu. Si el Pare és el vinyater, el Fill és el cep, els deixebles som les sarments, la saba és l'Esperit Sant, que és Esperit d'amor. Únicament l'amor pot enrobustir la vinya. No hi pot haver altres succedanis. L'amor de Déu ha fet que brotés a la nostra terra Jesús de Natzaret. I Jesús és el qui ens ha manifestat i ens ha transmès l'amor de Déu. I mentre nosaltres no visquem en l'amor i amb amor, no podrem donar fruit. Si hi ha una acceptació i una assimilació de la saba per part de les sarments, el seu fruit serà ben palès. El seu fruit no és més que actituds i actuacions d'amor d'uns als altres. La primera carta de Joan ens ho diu: "El seu manament és que creguem en Jesucrist, i que ens estimem els uns als altres". I segueix: "Si complim el seu manament, Ell està en nosaltres i nosaltres en Ell." Per l'Esperit que ens ha donat (per l'amor) coneixem que Ell està en nosaltres. La vinya, l'Església, donarà bons fruits, no perquè sigui una entitat ben organitzada o que tingui gran poder de convocatòria, o que promulgui grans principis ètics o morals, sinó si hi ha dins d'ella veritable amor; amor que es projecti cara enfora, no amb condemnes o accions de poder, sinó amb amor compassiu i estimulant que comuniqui esperança i joia de viure. De vegades, malauradament, s'hi troba a faltar. El món el necessita, desitja i espera trobar-lo, especialment en l'església, en les comunitats cristianes i en els seus membres.